Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Jeroni de la Torre
Música
Organista i compositor valencià.
Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…
Vicent Soto i Iborra
Literatura catalana
Escriptor.
Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977, Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…
Sant Vicenç (Lleida)
Art romànic
Aquesta església tingué una vida molt curta Fou la parròquia particular dels súbdits del comte d’Urgell, el qual el 1168 convertí la mesquita d’Alcoraça en una església dedicada a sant Vicenç “ unum cassale in urbe Ilerde que fuit de ipsa meschita que modo vocatur ecclesia Sancti Vicenti in loco ubi dicitur Alcoraza iuxta portam de Garden ” Apareix esmentada en l’ Ordinatio de l’església de Lleida del mateix any L’any 1181 Ramon Renard va vendre a Guillem Reinad unes cases vora l’església de Sant Vicenç Vers el 1197, la parròquia de Sant Vicenç fou abolida i el seu terme s’…
Sant Salvador de Canomals (Bompàs)
Art romànic
Aquesta església es trobava en l’actual indret del mas de Sant Salvador A la vora de la riba dreta de la Tet, a prop del gual per on la via Domitiana travessava el riu, hi havia el vilatge de Canomals villa Canavals , 1031 Canomals , 1162, que tenia una església dedicada a sant Salvador El 1139 ja es documenta l’església de “Sanctus Salvator de Canamals, in loco Calcada” , és a dir, en el lloc de “la Calçada”, apellació usual de les vies romanes, construïdes a base de pedres i calç Al segle XIII, Canomals esdevingué una granja del monestir cistercenc de Santa Maria de Fontfreda…
Josep Maria Daza Rosas

Josep Maria Daza Rosas
Museu Colet
Columbofília
Esportista i directiu de coloms esportius.
La dècada dels anys quaranta portà la primera coloma des d’Almeria fins a Cornellà, amb la qual s’iniciaren a la ciutat les activitats de coloms esportius Juntament amb altres aficionats fundaren la Societat de Coloms Esportius de Sant Miquel de Cornellà, de la qual fou membre de la junta directiva Des d’aleshores tingué coloms que competien a gran nivell, com el Culebra , el Benfica , el Sorpresa i sobretot el Caballo loco , d’una estirp molt anomenada Al principi dels anys setanta el club es traslladà a Sant Joan Despí, i quedà integrat dins la Societat de Sant Joan Despí, de…
Sant Vicenç d’Isona
Art romànic
En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte…
Sant Esteve del Prat de la Vall d’Espirà (Espirà de Conflent)
Art romànic
L’antic veïnat de la Vall o la Vall d’Espirà és situat al migdia de la vila d’Espirà de Conflent, cap del municipi El lloc és mencionat en la documentació des del segle XIII la Vall de Spira , 1264, com també la seva església, la qual és consignada per primera vegada en una escriptura de l’any 1298, per la qual Pere Dotra i el seu gendre Vernet, de la Vall d’Espirà, feren reconeixença a Pere Cadell, senyor d’Espirà, de la meitat d’una peça de terra situada a la Vallis de Spirano, loco dicto ad Sanctum Stephanum Posteriorment, en una altra escriptura és consignada com a ecclesia…
Sant Miquel i Sant Esteve de Forn (Fígols i Alinyà)
Art romànic
El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de…
Sant Lliser de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Buseu apareix esmentat per primera vegada en la venda que Daniel féu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una terra “ in loco ubi dicitur Boisice ” No fou fins el 1011 que el monestir de Gerri aconseguí la possessió de tot el terme i s’esmenta l’església de Sant Lliser, sufragània de Sant Sadurní de Buseu En aquesta data el comte Guillem donà al monestir la vila de Buseu i les esglésies de Sant Serni amb la seva parròquia i oblacions, i l’església de Sant Lliser, amb les seves oblacions Artau II i Eslonça, que consideraven el lloc com a…
Fernando León de Aranoa
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001, Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015, que…