Resultats de la cerca

La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists…

Són anomenades alteracions de les hemorràgies uterines algunes de les manifestacions més comunes de les malalties de l’aparell genital femení, per bé que també poden reflectir una alteració d’un altre origen, especialment determinats trastorns endocrins S’inclouen dins aquest grup totes les alteracions que involucren una modificació de l’hemorràgia menstrual normal, és a dir, el sagnat uterí, exterioritzat per la vagina, que normalment es produeix de manera regular durant tota l’etapa reproductora de la dona, des de la menarquia a la menopausa Si bé les característiques de les hemorràgies…

Les manifestacions més evidents del climateri són les referides a les modificacions que s’observen en la presentació de les menstruacions És normal que en un moment donat de la vida, generalment entre els 40 anys i els 50, els cicles menstruals es tornin irregulars, com també que es modifiqui la intensitat i la durada de les hemorràgies L’edat exacta en què comencen els canvis i les característiques de les modificacions són molt específiques en cada cas particular, raó per la qual no se’n poden determinar estrictament els criteris de normalitat En alguns casos els canvis són precoços, en d’…

Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…

La menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions o, més estrictament, a la darrera regla que presenta la dona, per bé que usualment amb aquest terme es designa tot el període que envolta aquest esdeveniment De fet, aquest període crític de la vida s’anomena climateri , època en què acaba l’etapa reproductora que s’havia iniciat en la pubertat i que finalitza amb la interrupció permanent del ritme menstrual, mantingut durant anys En aquesta època de la vida es produeixen canvis molt diversos en el funcionament orgànic de la dona, causats per una…

Com ja s’ha explicat en aquesta obra en el capítol corresponent al sistema reproductor, en el volum 6, el climateri correspon a la fi de l’etapa de la vida en què la dona es troba preparada per a la procreació Més estrictament, les modificacions funcionals i orgàniques que es produeixen en aquesta època corresponen al cessament de l’activitat dels ovaris, les gònades femenines Així, doncs, finalitza la facultat ovàrica de proporcionar periòdicament cèllules reproductores femenines aptes per a ésser fecundades I també minva, fins a desaparèixer, la funció endocrina de l’ovari, és a dir, la…

És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme  un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…

El concepte d’ alimentació sana , denominació acceptada en èpoques recents, fa referència a una conducta alimentària que és considerada beneficiosa segons els criteris científics convencionals moderns i que consisteix en l’adopció d’uns hàbits alimentaris que tendeixin a proporcionar a l’organisme tots els elements nutritius que aquest necessita, en unes quantitats i proporcions adequades per tal que desenvolupi apropiadament tots els seus processos fisiològics i eviti així dèficits, excessos o desequilibris nutritius Així, doncs, la definició d’"alimentació sana" no es basa en criteris…

Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…

Definició Hom considera que existeix una carència de minerals  quan la concentració orgànica d’un determinat mineral és tan deficient que provoca una sèrie de trastorns més o menys característics Causes, tipus i manifestacions Diversos elements minerals són necessaris per a l’ésser humà, pel fet de formar part dels teixits orgànics o d’intervenir en reaccions metabòliques calci, ferro, coure, iode, zinc, crom, cobalt, seleni, magnesi, manganès, fluor, etc Tanmateix, el requeriment de la majoria d’ells és tan mínim que pràcticament no han pogut ésser definides les conseqüències de llur…