Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Els radiolaris fòssils
Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…
La vida, patrimoni de la Terra?
Des de molt abans que els “plats voladors” primer, i després els ovnis objectes voladors no identificats exaltessin la imaginació de moltíssimes persones, nombrosos astrònoms i pensadors ja s’havien preguntat si hi havia vida fora de la Terra Giordano Bruno, cremat a la foguera per la intolerància de l’Església catòlica del seu temps, creia que els cels estaven plens de vida Plató, en una vena molt més filosòfica, donava noms d’animals als planetes Després que Charles Darwin hagués recollit proves aclaparadores per a la teoria de l’evolució, els científics especularen sobre la possibilitat de…
Astronàutica 2019
Astronàutica
Cràter Von Kármán, un volcà de tipus hawaià situat a la cara oculta de la Lluna, on va aterrar la sonda nord-americana Chang’e 4 © NASA/GSFC/Arizona State University El 2019 es va celebrar el 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin hi aterraven, al Mar de la Tranquillitat, mentre Michael Collins els esperava a bord del mòdul orbital de l’ Apollo 11 L’estada va durar unes 21 hores, durant les quals es van recollir 20 kg de rocs, es van fer fotografies i es van prendre mesures diverses Al cap d’aquest temps, una part del…
Meteorologia i climatologia 2010
Meteorologia
El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir També van resultar afectades,…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…
El primer Dalí
Salvador Dalí 1904-1989, fill d’un notari de Figueres, va ser un meteor artístic que insinuava ja de jove gran interès per l’art Als quinze anys participava en la publicació d’una revista local, Studium , escrivint una secció sobre els mestres de la pintura En aquell moment, dos anys abans d’acabar el batxillerat, escrivia « Seré un geni i el món m’admirarà Potser seré menyspreat i incomprès, però seré un geni, un gran geni, perquè n’estic cert » Dalí pintava entre Figueres i Cadaqués, poble aleshores ja conegut dels artistes d’aquí i de fora –recordem el quadre de Derain del 1910– Aquest…
La recuperació de l’art a finals dels anys quaranta
Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…
El sistema solar
Visibilitat dels cossos del sistema solar des de la Terra El Sol és l’estrella del sistema solar al voltant de la qual orbiten la Terra i la resta de planetes El sistema solar comprèn també cossos menors, com ara asteroides, cometes i planetoides A la imatge, el planeta Mart Fototecacat La visibilitat global des de la Terra dels cossos que integren el sistema solar planetes, satèllits, cometes, planetes nans, asteroides, el Sol, la Lluna, etc depèn, bàsicament, de factors astronòmics, com ara la posició relativa entre l’objecte, la Terra i el Sol, o la seva distància a la Terra A més, l’…
El llarg segle d’expansió als Països Catalans
“Oh foll què fas Per què menysprees lo meu manament Lleva e fe ço que jo t’he manat e sàpies que si ho fas, que tu e tos infants e tots tos parents e amics n’hauran bon mèrit de Déu per l’afany e treball que tu ne passaràs encara n’hauràs mèrit de tots los senyors qui són eixits ne són en l’alta casa d’Aragó” Davant de la segona aparició del vell home vestit de blanc que l’increpava enmig d’un fantasmagòric somni, Ramon Muntaner, l’antic almogàver ja seixantí i aburgesat en la seva alquería de Xilvella —prop de València—, difícilment podia dir que no Cap al 1325 i després d’haver servit…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…