Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
nèurula
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari, posterior a la gastrulació, en el qual es forma el tub neural.
El globus ocular
Anatomia humana
L’ ull o globus ocular constitueix l’òrgan receptor del sistema visual Es tracta d’un òrgan doble i simètric, situat a la part anterior i superior del crani, un a cada meitat del rostre Així, hi ha un ull dret i un ull esquerre Els globus oculars es localitzen a l’interior d’unes cavitats simètriques situades a la part anterior del crani, les òrbites oculars L’ull té una forma esfèrica, bé que és una mica aplanat en sentit vertical En l’adult les mides aproximades són de 24,3 mm en sentit anteroposterior, 23,6 mm en sentit vertical i 24,3 mm en sentit transversal El pes és d’uns 7,5 g…
xarxa de memòria
Biologia
Xarxa neural de la memòria i els sentits, formada per les connexions sinàptiques de les neurones implicades.
Estan organitzades jeràrquicament, de manera que qualsevol nova experiència s’incorpora, mitjançant noves connexions, a la xarxa o xarxes preestablertes
desenvolupament

Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
Despreniment de retina
Patologia humana
Definició Es anomenada despreniment de retina la separació de les dues unitats funcionals de la retina, la retina sensorial i la retina neural La manifestació més evident és la pèrdua de visió en una part del camp visual i, en els casos avançats, una ceguesa completa Freqüència, edat i sexe El despreniment de retina és una alteració poc habitual Anualment afecta una o dues persones de cada 10 000 Pot produir-se en qualsevol edat, per bé que és més freqüent entre 45 anys i 60 Es presenta sobretot en homes Causes El despreniment de retina consisteix en la separació de les dues…
lepospòndils
Herpetologia
Subclasse de vertebrats de la classe dels amfibis caracteritzada pel fet que l’arc neural i el cos vertebral són fusionats i recoberts per un revestiment continu.
Visqueren al Carbonífer Dels cinc ordres que integraven aquesta subclasse, actualment només en resten els urodels i els àpodes
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
melanòcit
Biologia
Cèl·lula voluminosa, derivada de la cresta neural de l’embrió, amb el soma situat a la filera basal de la pell; emet prolongacions que es dirigeixen cap als espais intercel·lulars epidèrmics.
Els melanòcits es comporten com a glàndules secretores unicellulars i contenen en llur protoplasma estructures especialitzades, els melanosomes , repletes de tirosinasa, enzim que intervé en la síntesi de la melanina
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…