Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Nit de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Festa literària que se celebra durant la primavera, hereva de la Nit de Santa Llúcia.
El 3 de novembre de 2025, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, anuncià que la Nit de Santa Llúcia passaria a anomenar-se Nit de les Lletres Catalanes i que la celebració canviaria la seva tradicional data de celebració al voltant de Santa Llúcia per una data no fixa a la primavera, com a porta d’entrada a la Diada del Llibre La nova festa inclou els premis Sant Jordi novella, que reincorpora la categoria de finalista, Mercè Rodoreda contes, Carles Riba poesia, Joaquim Ruyra narrativa juvenil, Josep M Folch i Torres narrativa infantil, Muriel Casals de Comunicació i Joan…
Josep Antoni Maseras Sala
Motociclisme
Pilot de motociclisme i dirigent esportiu.
Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó i Montseny Guanyà la…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Història
Llibre manuscrit redactat per l’escrivania del racional del Consell de Cent i compost per set volums, que recull els esdeveniments més destacats i solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona des del final del segle XIV fins al principi del segle XVIII.
El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…
, ,
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
permís de conducció
Transports
Autorització per a poder conduir un vehicle de motor.
L’any 2005 el govern de l’Estat espanyol aprovà l’anomenat carnet per punts, que ja estava instaurat a França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia El sistema atorga a les persones que disposin del permís de conducció d’un nombre de punts determinat 12 o 8, segons si són conductors experimentats o novells El nombre de punts disminueix a mesura que el conductor incorre en infraccions de trànsit acció que és independent de la multa econòmica Si s’exhaureixen els punts, aleshores el permís de conducció és retirat automàticament L’1 de juliol de 2008, dos anys després de la introducció…
L’Aiguadolç
Historiografia catalana
Revista de literatura editada des del 1985 per l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i dirigida per Antoni Prats.
Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries Fins el número 25 tardor del 2000, la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna…
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de…
trec

Prova d’obstacles de trec
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA / JORDI BONA
Hípica
Modalitat hípica consistent a avaluar les habilitats i aptituds dels genets i amazones, i els respectius cavalls, en un passeig o travessa de llarga durada que combina el senderisme i el cros.
El nom respon a l’acrònim de tècniques de rutes eqüestres de competició Les competicions consten de tres proves orientació, obstacles en pista o terreny variat i aires que es disputen durant dos dies consecutius En la prova d’orientació, el genet ha de seguir un itinerari preestablert guiant-se amb un plànol i passar uns controls en un temps i velocitat concrets Es parteix amb 240 punts, que es poden anar perdent amb les penalitzacions estipulades per saltar-se un control o aturada veterinària, per superar els temps establerts En la prova d’obstacles, el binomi cavall-genet ha de superar 16…
Ismael Smith i Marí
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor, dibuixant i gravador.
Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures…