Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica
eriçó

Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
Les antocerotes
Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals
poncemer
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 5 m d’alçada, de fulles el·líptiques, agudes i més o menys crenades, de flors externament rosades o purpúries, en raïms pauciflors, i de fruits, els poncems, en hesperidi, molt grossos, oblongs, de pell groga, endurida, rugosa i aromàtica, i de polpa agra.
És oriünd de l’Índia i el seu conreu és molt antic L’escorça del fruit serveix per a preparar un xarop i un oli essencial, emprats en farmàcia, i una confitura
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Les relacions amb Aragó
Art gòtic
Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o menys propers…
Les corticiàcies
Les corticiàcies formen una família de molts gèneres i espècies, d’aspecte macroscòpic semblant, sovint crustaci crustoteci les diferències són principalment microscòpiques Amb tot, algunes espècies, com la de la fotografia, Pulcherricium caeruleum , són fàcils de reconèixer a simple vista en aquest cas, pel pigment blau intens August Rocabruna / SCM Aquesta família, presa aquí en sentit ampli, a l’expectativa de més estabilitat en la seva divisió en famílies més petites i homogènies, comprèn sobretot fongs en crosta resupinats, o en ocasions efuso-reflexos amb el marge alçat i fins i tot…
Les hormogonees
Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…