Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
L’estructura professional, familiar i social dels artífexs
Art gòtic
La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…
Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
La seca de Barcelona
Art gòtic
El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…
Introducció a l’etapa inicial de la pintura gòtica catalana
Art gòtic
Abans de fer un recorregut detallat per la pintura gòtica catalana dels segles XIII i XIV, podem intentar definir les etapes que l’ordenen Cadascuna aplega un munt d’experiències atractives que ens portaran de la fi del segle XII als estils anomenats lineals, per concloure en la plenitud de l’etapa italianitzant Vinyetes del Salteri anglocatalà de París illustrat amb passatges del Gènesi , de la creació d’Eva, passant pel pecat original i l’expulsió del paradís, a l’ofrena de Caín i Abel Les miniatures van ser fetes per un taller anglès excellent actiu vers el 1200 BNF, ms Lat 8846, foli 1 A…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
L’art sota el primer franquisme
Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…
L’esplendor de l’orfebreria gòtica catalana
Art gòtic
Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
Pere de Valldebriga o el pintor dels àngels
Art gòtic
Algunes dades sobre l’artista Pere de Valldebriga consta com a pintor de la ciutat de Barcelona des dels volts de 1360-68 fins el 1406, en què devia morir, el mateix any de la desaparició de Pere Serra La zona d’origen de Valldebriga se situa a Montsó, on residia la seva família El seu habitatge a Barcelona i plausiblement el seu taller eren prop del carrer dels Banys Nous, al quarter del Pi, en la zona pròxima a la sinagoga major Casat amb Joana i pare de tres filles, Isabel, Violant i Eulàlia, va desenvolupar la seva vida i treball en aquest barri Madurell recull tot un seguit de…