Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
Vicent Blasco i Ibáñez

Vicent Blasco i Ibáñez
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el…
,
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
Sofriment fetal
Definició Hom parla de sofriment fetal fent referència als trastorns derivats d’una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus deguda a una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part, que si no es diagnostica i tracta a temps pot originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i d’altres òrgans, que causin la mort del fetus o comportin seqüeles irreversibles Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan, a través de les proves adequades, es detecta que en la sang del fetus hi ha hipoxèmia, és a dir, uns…
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…
Teixits d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Teixit de Santa Anna de Barcelona Fragment de teixit trobat al sepulcre de Sant Daniel d’aquesta església, amb decoració de rengles de cercles que inscriuen figures d’aus ECSA - G Llop El museu Episcopal de Vic conserva un fragment de teixit procedent del sepulcre de Sant Daniel de l’església de Santa Anna de Barcelona És un tipus de teixit decorat per línies horitzontals de cercles, el que s’anomenava en els documents medievals pallia rotata Les rengleres de cercles són de dos tipus, una amb cercles grans i l’altra amb cercles més petits Els cercles grans tenen al seu interior dos ocells…
La Font-roja i les serres d’Alcoi
L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…
La conca del Cabriol
Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer a baix, mapa de les principals unitats diferenciades a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i altres La conca del…
Sant Pau del Seminari (Tarragona)
Art romànic
Situació Petit edifici situat al pati interior del Seminari Pontifici, darrere la catedral ECSA - I Companys La capella de Sant Pau es troba a l’interior del pati del Seminari Pontifici de la ciutat, situat al carrer de Sant Pau, just darrere la catedral MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Sembla que aquesta capella va ésser destinada a una comunitat anomenada de Sant Pau, fundada l’any 1234, i composta per capellans infermers de l’hospital dels canonges, per al seu ús exclusiu Per ara, aquesta és l’única dada documental que s’ha localitzat sobre l’esglesiola de Sant Pau, i així…