Resultats de la cerca

Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi

El falcó cama-roig és un migrador molt escàs que apareix regularment a la primavera i, esporàdicament, a la tardor, i que es manifesta especialment al litoral al N de l’Ebre, i a Menorca i Mallorca En el pas primaveral, majoritàriament passa durant les dues primeres desenes de maig sobre 63 observacions, 41 del maig, tot i que a l’abril és relativament comú, i el període de migració transcorre entre els últims dies de març i els primers de juny A la tardor és esporàdic, i es coneixen solament 10 observacions, repartides per igual entre els diferents mesos, i que cobreixen des de la segona…

Als Països Catalans, el becadell sord és un ocell freqüent en ambdós períodes migratoris, i a l’hivern és més aviat local i escàs No és citat a Andorra Els becadells sords comencen a arribar a les nostres terres a partir del setembre, però la migració postnupcial no ateny la seva màxima fins al mes de novembre La migració de primavera s’inicia el febrer i continua fins a l’abril, amb un marcat pic d’observacions durant el mes de març Hi ha, així mateix, algunes observacions fora d’aquestes dates que podrien referir-se a ocells estiuejants no reproductors un ocell el 080684 al delta del…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La fredeluga Vanellus vanellus és, de bon tros, el més vistós dels caràdrids, amb el seu verd mantell tornassolat, pit negre, abdomen blanc i airós plomall negre al capdamunt del cap, caràcters ben patents en aquest exemplar del delta del Llobregat Baix Llobregat Es tracta, altrament, d’un ocell gros 27-30 cm, infallible precursor de l’hivern a les nostres latituds, fet que justifica la denominació popular amb què és conegut Ramon Torres Al territori estudiat és un ocell molt estès i comú durant l’hivern, on és el limícola més abundant Com a nidificador és raríssim, car només nia…

És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metallúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils Hi ha una refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817 La història L’origen arrenca de la fundació de les…

Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus Anna Motis La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla 212, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig Les cales codoloses són freqüents Santes Creus, cala Pi, etc, especialment al nord per contra, les…

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell…

La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…

Àrea de nidificació del boscaler comú Loscustella luscinioides als Països Catalans Maber, original dels autors El boscaler comú és un ocell estival que nia molt localment a la zona continental dels Països Catalans a les Balears la seva situació és menys coneguda, però pot nidificar o ho ha fet a Mallorca, Menorca i Eivissa La fenologia d’aquesta espècie és poc coneguda tan sols se sap que arriba al delta de l’Ebre a partir del final de març primera citació el 230378 i hi roman fins a la darreria de setembre o els primers dies d’octubre darrera observació el 021082 L’època de reproducció s’…