Als Països Catalans, el becadell sord és un ocell freqüent en ambdós períodes migratoris, i a l’hivern és més aviat local i escàs. No és citat a Andorra.
Els becadells sords comencen a arribar a les nostres terres a partir del setembre, però la migració postnupcial no ateny la seva màxima fins al mes de novembre. La migració de primavera s’inicia el febrer i continua fins a l’abril, amb un marcat pic d’observacions durant el mes de març. Hi ha, així mateix, algunes observacions fora d’aquestes dates que podrien referir-se a ocells estiuejants no reproductors (un ocell el 08.06.84 al delta del Llobregat i un altre l’01.07.79 al delta de l’Ebre). Una altra dada d’un ocell vist el 31.08.79 al delta del Llobregat, podria tractar-se d’un migrador molt primerenc.
Aquesta espècie viu als mateixos ambients que el becadell comú, i abunda sobretot a les zones humides d’aigua dolça amb vegetació baixa i sol llimós, com pastures inundades, riberes de rius, arrossars i d’altres ambients d’aiguamoll. No és pas un limícola lligat a les zones palustres del litoral i s’observa per tot el territori, tant a la costa com al rerepaís.
Del desembre al gener, les observacions i les captures de becadells sords es reparteixen pels Països Catalans, des de la Catalunya Nord fins al S del País Valencià, i també a les Illes. Normalment, les observacions es refereixen a exemplars solitaris o a petits grupets; el nombre màxim observat és de 25 el 18.02.62, al delta del Llobregat.
Malgrat les dificultats per la localització d’aquest ocell tan amagadís i la facilitat confondre’l amb el molt més abundant becadell comú, les observacions i les captures són nombroses cada any, per la qual cosa hom pensa que deu ésser més comú i estar més estès que no sembla.