El falcó cama-roig és un migrador molt escàs que apareix regularment a la primavera i, esporàdicament, a la tardor, i que es manifesta especialment al litoral al N de l’Ebre, i a Menorca i Mallorca.
En el pas primaveral, majoritàriament passa durant les dues primeres desenes de maig (sobre 63 observacions, 41 del maig), tot i que a l’abril és relativament comú, i el període de migració transcorre entre els últims dies de març i els primers de juny. A la tardor és esporàdic, i es coneixen solament 10 observacions, repartides per igual entre els diferents mesos, i que cobreixen des de la segona desena d’agost (19.08.83, data extrema) al final d’octubre, amb una dada isolada de Menorca del 20.11.72.
És relativament comú que els migradors se sedimentin durant alguns dies, i fins i tot durant algunes setmanes, en indrets que els són especialment atractius (com els aiguamolls de Castelló d’Empúries). Els plau atalaiar des dels fils elèctrics espais oberts (prats, erms, etc.), on caça coleòpters i altres insectes. Essencialment solitaris, o formant grups de menys de 5 individus, dominen lleugerament els mascles (sobre 75 individus, 40 eren mascles) i l’estol més nombrós observat tenia 22 exemplars.
La major abundància es presenta al sector més oriental del territori continental (l’Alt i el Baix Empordà, el Vallespir i el Rosselló), així com a Menorca i una mica a Mallorca (a les Pitiüses és molt rar). Amb una freqüència menor es coneix també de gairebé totes les comarques litorals i d’alguna de prelitoral, com el Vallès Oriental. Al rerepaís, hi ha algunes dades esparses al Bages, el Berguedà i la Cerdanya. Finalment, al País Valencià és raríssim: únicament Alcira i el cap de la Nau.