Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Santa Maria de la Rodona (Illa)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia la seva capçalera, d’estructura ja tardana ECSA - A Roura Aquesta església forma part del darrer recinte fortificat de la vila d’Illa, a l’extrem nord-est del nucli urbà PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 26,4” N - Long 2° 37’ 19,2” E Història Per falta de documentació, hom ignora per què fou anomenada des de sempre “la Rodona” La primera notícia històrica d’aquesta església és de l’any 1173, en què Baró, per disposició testamentària, es feu enterrar a l’església de Santa Maria d’Illa Molt probablement fou la parròquia primitiva d’Illa, quan…
Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona (1551-1554)
El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…
Sant Pere del Grau (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la capella avui molt modificada i amb importants elements construïts modernament M Catalán L’església de Sant Pere del Grau, anomenada també Sant Pere de Torroella, es troba situada dalt un petit turó vora la casa del Grau de Torroella, a la part de tramuntana del poble de Prats de Lluçanès, bé que en terme de Lluçà Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 19,2 —y 62,6 31 TDG 192626 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Gironella Després de passar Prats de Lluçanès i a 100 m del camp de futbol d’aquesta població…
Castell de Tarabau (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Fortalesa documentada des del segle IX, que s’alça en un turó situat entre el riu Rialb i el torrent del Cerdanyès ECSA - V Roca En un serrat situat entre el Rialb i el torrent del Cerdanyès hi ha un turó que forma una mola, on hi havia el castell de Tarabau Té una situació dominant sobre tota la part septentrional de la conca del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG480617 S’hi pot arribar per una pista que puja del Molí Nou, passant pel costat del mas Barrat 7 km i arriba al Cerdanyès 1 km Abans d’arribar-hi, cal agafar la pista de la dreta, que porta a la Collada Roja 1 km Des d’aquí…
Castell de Montoriol d’Amunt (Montoriol)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany de mur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la carretera D-2 que ve de Vilamulaca i Forques i porta vers Illa Un cop passat el poble de Montoriol d’Avall, en arribar a les primeres cases del barri dels…
Castell de Falç (Tolba)
Art romànic
Situació Aspecte des de migdia del castell, una de les fites més importants de la conquesta d’aquestes terres per part d’Arnau Mir de Tost ECSA - J Bolòs Torre mestra, d’uns 15 m d’alçada, la part més antiga de tot el conjunt castral ECSA - J Bolòs El castell de Falç, al costat del despoblat del mateix nom, es troba al cim d’un turó rocallós que domina la confluència del Riu Sec amb el de Queixigar, a l’entrada del congost homònim o de Siscar Mapa 32-12 289 Situació 31TBG984640 Si venim de Benavarri, poc abans d’arribar a Tolba, al quilòmetre 73, veurem a mà dreta una granja de bestiar Cal…
Del frontal al retaule
Art gòtic
El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…
Castell i vila d’Òpol o Salvaterra (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…
La vila d’Olot
Art gòtic
L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…
Caldes de Montbui
Portada principal, barroca, de l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui, obra de l’escultor Pau Surell, acabada el 1701
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca (el Farell, 789 m alt.); és travessat de nord a sud per la riera de Caldes.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…