Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Marina Abramović

Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
Castell de Vallgornera (Peralada)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la masia de can Modest, la qual conserva molts elements de l’antic castell F Tur És un castell situat en un terreny més aviat planer, al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada Actualment, les restes força importants de l’antic castell són utilitzades com a casa de pagès, que és anomenada Can Modest o Can Modest de les Torres Mapa 258M781 Situació 31TEG031838 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, aproximadament 1 km abans d’arribar a la darrera vila, a mà dreta, i just després d’…
John Taverner
Música
Compositor anglès.
Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…
Torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…
Castell de Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes del castell, amb la torre mestra, de planta quadrada, i la bestorre, de planta semicircular Sembla que aquestes dues construccions pertanyen al segle XIII F Tur El castell de Sant Llorenç de la Muga era situat a pocs centenars de metres a ponent del Portal de Dalt d’aquesta població i en l’actualitat les seves restes es drecen al final del carrer del Barri El castell fou bastiten un planell, que és limitat a migjorn pel curs de la Muga i a tramuntana pel rec del molí Mapa 257M781 Situació 31TDG824856 Per anar-hi, podem entrar a la població de Sant…
Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…
Castell de Pontós
Art romànic
Situació Restes de construcció del castell, barrejades amb construccions d’èpoques posteriors F Tur Castell situat a l’anomenat Barri del Castell, al cim d’un turó allargat, de vessants força pronunciats Originàriament restava separat del poble i situat a uns 500 m a migjorn de la població Des del cim del castell s’albira la vall del Fluvià, amb la plana, fins a la mar Mapa 258M781 Situació 31TDG933703 A les restes del castell, aprofitades per a construir-hi diverses cases modernes, s’hi arriba per una pista asfaltada que s’enfila pel vessant de ponent del turó i entra a l’interior del…
Serra de Daró
Serra de Daró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana d’inundació del Ter i del riu Daró).
Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà, a l’E amb Fontanilles, al S amb Ullastret, al SW amb Parlavà, a l’W amb Ultramort i al NW amb Verges S’estén per la plana alluvial a la dreta del Ter, que és el seu límit septentrional El Daró travessa el sector meridional del terme, que també és regat pel seu afluent, la Riera Nova El rec del Molí de Gualta agafa el seu cabal del Ter en aquest terme i diverses séquies de regadiu n’aprofiten l’aigua A l’extrem SE, el municipi s’allarga fins a l’antiga riba septentrional de l’antic estany d’Ullastret El nom del mas de la Bomba, en…
Altres tipologies de forja
Art gòtic
Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…