Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
Sant Pere de Muller (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Petita església molt transformada de nau rectangular i capçalera carrada ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere es troba un xic aïllada dins el petit grup de cases que formen l’agregat de Muller, que s’emplaça a ponent de l’antic municipi de l’Aranyó, annexat el 1974 al municipi de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG510192 S’arriba al petit nucli de Muller des de Cervera per la carretera L-303 que mena a Agramunt un cop fets uns 6 km, cal prendre un trencall a mà esquerra que porta a Muller en un recorregut d’1 km XSB Història Aquesta església fou una sufragània de la…
La renovació de la segona meitat del segle XV i el pas cap al Renaixement
Art gòtic
Cap d’un sant, detall de la rosassa dedicada a la coronació de la Mare de Déu de la façana occidental de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona El pintor i vitraller Antoni de Llonye es va encarregar del disseny i la realització entre els anys 1460-61 AIEC – RRoca Nous canvis afectaren les arts pictòriques catalanes del darrer terç del segle XV i els vitralls no s’hi mantingueren al marge A l’escassesa d’oferta local, s’uniren els gustos dels clients envers uns mestres estrangers que oferien una nova manera de fer, de la qual l’exquisida obra d’Antoni de Llonye i l’…
Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà)
Art romànic
El lloc de Rigolisa és avui dia un raval de la vila de Puigcerdà La menció més antiga d’aquest indret data de l’any 958, quan l’ alodium Heiragolisa fou confirmat com a propietat del cenobi de Cuixà en un precepte del rei Lotari Hom suposa que l’església de Sant Jaume degué ser construïda després del 958 pels monjos del monestir de Sant Miquel de Cuixà, ja que, l’any 968, en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà a aquell cenobi, li confirmà la possessió d’Aragolizam cum alode et ecclesiam Sancti Jacobi posteriorment, aquesta propietat li tornà a ser ratificada en la…
Santa Maria de Figuerola d’Orcau (Isona)
Art romànic
Situació Façana de l’església amb una porta ornamentada per dues arquivoltes i una rosassa que acredita la filiació romànica de l’edifici, alterada pel seu ús continuat com a parròquia ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Figuerola d’Orcau, situada entre Tremp i Isona JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG344665 Història El topònim Figuerola apareix esmentat per primera vegada l’any 1071 no obstant això, les notícies sobre l’església del lloc són més tardanes En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314…
Mare de Déu del Remei d’Ossó de Sió
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta molt descentrada segurament a causa del desnivell del sòl ECSA-M Cirera L’església parroquial de la Mare de Déu del Remei es troba a la part més meridional del nucli antic del poble d’Ossó de Sió, el qual és situat al cim d’un turó, al marge dret del riu Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG471244 Per a arribar-hi des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que mena a Agramunt, i poc després de Bellver de Sió s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que en uns 500 metres porta directament al nucli antic d’Ossó de Sió, on hi ha l’església JNB…
Santa Maria del Vilet (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Església tardana i molt transformada que té a la façana de ponent un rosetó del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Santa Maria és al petit nucli de població del Vilet, a l’extrem de ponent Mapa 33-15 389 Situació 31TCG391026 El poble del Vilet, a la riba esquerra del Riu Corb, és situat a 1, 5 km de Sant Martí de Maldà, al sud-est Un trencall que surt a mà dreta de la carretera L-201 hi porta També s’hi pot arribar des de Rocafort de Vallbona per un camí de terra XSB Història El lloc del Vilet, anomenat antigament Vilamanyanor o Vilamanyor , és esmentat…
El monestir de Sant Cugat del Vallès
Art gòtic
Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…
La incidència dels terratrèmols del final de l’edat mitjana
Art gòtic
Aproximació i incerteses Localitats i edificis danyats en els principals terratrèmols del 1373 al 1448 només hi consten les localitats i edificis dels quals es té constància documental E Redondo Tot i la importància i gravetat dels terratrèmols que a la baixa edat mitjana sacsejaren el país i feren grans demolicions en diferents indrets, hi ha relativament poca informació sobre els estralls que produïren en els edificis gòtics, religiosos i civils, alguns dels quals eren a mig construir, com és el cas ben conegut de la nau de la seu de Girona Viles i pobles de tot…
El corrent internacional
Art gòtic
L’increment de les dimensions dels vidres i la diversificació i aclariment de les tonalitats foren constants al llarg del segle XIV i principi del XV Les coloracions s’enriquiren gràcies a l’extensió, a tots els colors, de les combinacions dels vidres plaqués , que abans es reservaven al vermell La generalització del groc d’argent sobre diferents colors contribuí a l’estalvi dels talls del vidre, ja que possibilitava el canvi de color en un sol fragment Això propiciava també l’aclariment dels tons per la utilització de vidre incolor A les novetats tècniques, s’hi afegiren els canvis formals…