Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
La Inversió Directa dels Països Catalans a l’estranger
Inversió directa dels Països Catalans a l’estranger 1995-2006 El Cinquè Manual de la Balança de Pagaments del Fons Monetari Internacional considera la Inversió Estrangera Directa IED com «la categoria d’inversió internacional que reflecteix l’objectiu d’una entitat resident en un país d’obtenir un interès durador en una entitat que resideix en un altre país L’interès durador implica l’existència d’una relació de llarg termini entre l’inversor i l’entitat receptora, amb un grau considerable d’influència en l’administració del receptor de la inversió És a dir, s’entén per inversió directa quan…
Joaquim Coello i Brufau
Enginyer naval, directiu empresarial i regatista.
Titulat per l’Escola Tècnica d’Enginyers Navals de Madrid 1970, obtingué un màster en administració d’empreses per l’IESE Cap del programa de submarins Daphne 1970-72, enginyer 1973-80 i cap de projectes 1982-84 a les drassanes de Cartagena de Bazán , de la qual ha estat també cap de l’oficina tècnica i comercial i responsable dels projectes de portaavions i fragates FFG 1986-88 a Ferrol, i director tècnic i comercial a Madrid 1990-95 Ocupà també càrrecs de direcció en el projecte de la fragata NFR 90 de la Internationale Schiffs Studien ISS d’Hamburg 1984-90 Ha estat conseller director…
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya…
Pla d’Espais d’Interès Natural

Pla d’Espais d’Interès Nacional
Generalitat de Catalunya
Pla territorial sectorial aprovat el 1992 pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.
Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN augmentà dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació ZEC i de zones d’especial protecció per a les aus ZEPA corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80000 ha d’espai marí El departament de medi ambient és el rresponsable de la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva…
Josep Maria Bricall i Massip
Historiografia catalana
Economista i historiador.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, fou director 1968-77 del gabinet d’estudis econòmics Centre d’Estudis de Planificació CEP Entre altres treballs de recerca, el CEP confegí una història de la transnacionalització, la “tendència a l’oligopoli” i la “continuïtat de la industrialització” de l’economia catalana dels anys 1960-70, editada per la Caixa de Pensions amb el títol Industrialització a Catalunya 1960-1977 1980 Bricall ha estat també professor universitari, rector de la UB, president de la Conferència de Rectors d’Universitat Europeus, i polític…
Aparell càrdio-vascular

Interior d’una vena
L’ aparell càrdio-vascular o sistema circulatori es compon d’un conjunt d’òrgans i estructures que tenen com a finalitat principal fer arribar a tots els teixits de l’organisme la sang amb els elements nutritius indispensables per al manteniment del seu metabolisme Constantment, la sang, impulsada pel cor, discorre per l’interior d’una complexa xarxa de conductes, els vasos arterials, fins a atènyer tots els òrgans Aquí, a l’interior dels vasos capillars, la sang efectua un intercanvi d’elements nutritius amb els teixits, i posteriorment circula pels vasos venosos fins que arriba una altra…
Xile 2013
Estat
Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les vendes d’…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
De les Comissions Pageses a la Unió de Pagesos
Cartell de la Unió de Pagesos, sd FCG-AHCONC La pagesia esdevingué una classe gairebé incòmoda per a la política tecnocràtica del règim, notablement orientada al desenvolupament industrial Els canvis socials que es produïren durant aquest període afectaren de forma especialment intensa la pagesia i es van traduir en una forta reducció de la població agrària activa, la qual cosa va fer que alguns declaressin la fi històrica del camperolat Al llarg d’aquest període, es va donar un canvi profund en el que havien estat les reivindicacions pageses des de final del segle passat fins a…