Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Llibre Pseudoagustini dialogus super septuaginta et una quaestionibus sub titulo Orosii percontatis et Augustini respondetis
Art romànic
Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…
Septicèmia o xoc sèptic
Patologia humana
Definició És anomenada septicèmia o sèpsia sanguínia una invasió massiva o persistent de bacteris o fongs a la sang Aquest trastorn pot evolucionar amb una síndrome febril i comportar la disseminació dels microorganismes a llocs allunyats del focus originari, o bé es pot complicar amb xoc sèptic El xoc sèptic és un trastorn molt greu que de vegades es manifesta com a complicació d’una septicèmia, o bé a conseqüència de l’entrada massiva a la sang de toxines elaborades per diverses espècies de bacteris es caracteritza per una sobtada disminució de la irrigació sanguínia de teixits vitals, com…
Vila medieval de Guissona
Art romànic
Situació Important vila que centra la plana del matix nom, al nord de la Segarra ECSA-Arxiu Ajuntament de Guissona La vila de Guissona, al nord de la comarca, centra la plana del mateix nom Els vestigis de les antigues muralles de la població són al sector nord del nucli antic Mapa 34-14 361 Situació 31TCG579275 Per a arribar a Guissona des de Cervera, cal prendre la carretera L-311 en direcció nord CPO Història Els orígens de la vila de Guissona s’han de relacionar amb l’antiga ciutat romana de Iesso , fundada en un indret on ja havia existit un poblament ibèric Es creu que la ciutat de…
Canovelles
Vista aèria de Canovelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a l’interfluvi del Congost (que limita el terme per l’est) i la riera de Caldes.
Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…
Sant Martí de Centelles

Església de Sant Pere de Valldaneu, a Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Les seves terres confinen al N amb amb el terme de Centelles, i la resta amb territori del Vallès Oriental a l’E amb els municipis d’Aiguafreda i Tagamanent, al SE amb el Figueró i Montmany, al S i SW amb Sant Quirze Safaja i a l’W amb Castellcir La cinglera de la Garga, que s’enllaça amb els cingles de Bertí per l’extrem S, és la frontera que divideix els dos sectors que es poden diferenciar al terme La part alta, situada entre aquesta cinglera i el límit amb Castellcir i Sant Quirze Safaja, se centra en l’antiga parròquia de Sant Martí de Centelles 726 m, que ha donat…
Sant Romà de Valldarques (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est, on es veu l’encertada conjunció del campanar amb la nau i l’absis T Pollina L’església és situada a la fondalada de Valldarques, arredossada al vessant nord de la serra d’Aubenç, a la banda sud-occidental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG534683 S’hi arriba fàcilment des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Just al quilòmetre 26,4, a mà esquerra, s’inicia la pista, degudament senyalitzada, que hi mena El recorregut d’aquest darrer tram és d’uns tres quilòmetres aproximadament Cal demanar la clau al mas els Vilars, situat, a mà esquerra, al…
La façana de la catedral de Tarragona
Art gòtic
La progressió de les obres de la catedral de Tarragona culmina amb la construcció de la façana de ponent, on l’estil gòtic es manifesta en plenitud La façana és, de fet, l’element que confereix a l’exterior de la seu metropolitana un caràcter més marcadament gòtic i pot arribar-se a considerar una obra autònoma El nostre propòsit aquí és remarcar la significació de la façana de la catedral de Tarragona i les novetats que aporta en tractar-se de la primera de les grans façanes gòtiques realitzades a Catalunya La façana, orientada al sud-oest, domina, des de la part alta de la ciutat, l’espai…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…
Alcoi
Vista aèria de la ciutat d’Alcoi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alcoià.
Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el…