Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Edat de presentació de la menopausa i el climateri
L’edat en què cessen les menstruacions és variable en cada cas, per bé que se sol situar dins de certs límits A nivell mundial, es considera que la menopausa es presenta, per terme mitjà, cap als 50 anys Al nostre país, la mitjana s’avança lleugerament, cap als 48 anys aquest càlcul correspon a la mitjana d’edat en què cessen les regles en el conjunt de la població femenina és, però, perfectament normal que en algunes dones la menopausa es produeixi diguem-ne als 43 anys, mentre que en d’altres s’endarrereix fins als 53 Tanmateix, quan es presenta abans dels 45 anys es considera menopausa…
Timor Oriental 2012
Estat
Celebració de les eleccions parlamentàries al mes de juliol al Timor Oriental © Organització de les Nacions Unides / Martine Perret L'actualitat política del país va estar marcada l'any 2012 per diferents cites a les urnes A l'abril, Taur Matan Ruak, candidat independent amb el suport del governamental Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor CNRT, es va imposar en la segona volta de les eleccions presidencials al candidat de l'opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, Francisco Guterres, amb un 61% dels vots L'aleshores president, José Ramos Horta, havia quedat tercer…
Laos 2012
Estat
El 2012 va ser testimoni d'un retrobament històric de Laos amb els Estats Units Al juny, la secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, va realitzar una visita al país, la primera d'un alt mandatari nord-americà en cinquanta-set anys, per restablir els vincles entre ambdós països Durant la guerra del Vietnam, els Estats Units van llançar dos milions de bombes i gas taronja sobre Laos per tal de debilitar els comunistes vietnamites refugiats al país i afeblir, també, els seus homòlegs laosians És el que es va anomenar la Guerra Oculta 1964-75 Dècades després, l'encara enorme presència…
determinisme
Filosofia
Doctrina i sistema filosòfics segons els quals qualsevol fet fenomènic és resultat necessari d’un conjunt de determinacions que poden ésser expressades i sintetitzades en una sèrie de lleis universals.
El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals, pròpia del…
involució
Antropologia
Terme introduït per l’antropòleg Clifford Geertz a Agricultural Involution (1963) per a caracteritzar una situació d’estancament socioeconòmic que va acompanyada, paradoxalment, d’una creixent i complexa elaboració cultural.
societat informacional
Sociologia
Sistema socioeconòmic estructurat en forma de xarxa i basat en l’aplicació general de la telemàtica que permet la generació, el processament i la transmissió de la informació a gran escala.
La societat informacional és un concepte introduït pel sociòleg MCastells en The Information Age que comporta la superació de la societat industrial i provoca un canvi en l’estructura social la desaparició progressiva del treball agrícola un descens constant del treball industrial tradicional, que redueix el nucli dels obrers especialistes i enginyers, i un ràpid ascens de llocs d’executius, professionals i tècnics també suposa un increment important dels serveis a la producció
Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòleg i polític.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana 1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…
, ,
Miquel Barceló i Perelló
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la societat…
Charles-Emmanuel Dufourcq
Historiografia catalana
Medievalista francès.
El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937 Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’expansió…
enciclopedisme
Filosofia
Visió de la natura i de la societat, variant radical de la Il·lustració, pròpia dels creadors de l’Enciclopèdia.
El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats “filòsofs” francesos de la segona meitat del segle XVIII Fora de França, la influència de l’enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana així, per exemple, la Junta de Comerç de Barcelona tenia l' Enciclopèdia a la seva biblioteca, malgrat que havia estat prohibida per la inquisició En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l’empirisme, els enciclopedistes pretenien d’assolir l’objectivitat crítica mitjançant…