Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
La casa o palau de la Generalitat a Barcelona
Art gòtic
Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de…
Tipus i evolució de les cases urbanes
Art gòtic
Finestra coronella de la Casa del Degà o Casa Rectoral de Tarragona Les finestres coronelles, característiques pels esvelts mainells que les divideixen en diferents segments, de dos a quatre generalment, comencen a aparèixer al final de l’època romànica i arriben al màxim grau de popularitat en època gòtica Els fusts són habitualment de pedra nummulítica de Girona, els capitells i les bases segueixen un tipus estàndard amb volutes i palmetes molt simples i les llindes per sectors són retallades a manera de petits arcs trilobats La que aquí reproduïm s’obre al primer pis de la façana nord de l…
El modernisme a Terrassa i la seva escola de paisatge
Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…
Lluís Graner i l'espectacle total
Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
Breu història de la ciutat
L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…
Canvis socials i societat industrial
Cartell de propaganda oficial per a les eleccions sindicals del 1966 AF/AHC Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta, l’estructura social dels Països Catalans va sofrir unes fortes transformacions econòmiques i laborals que obriren el camí cap a la consolidació de la societat industrial, amb certes peculiaritats degudes a la manca d’un marc democràtic Tanmateix, al final del període s’endevinava l’inici d’una nova fase, anomenada postindustrialista o de capitalisme avançat, que va comportar grans reestructuracions en l’àmbit econòmic i laboral i també importants transformacions…
Un món canviant a l’ombra dels imperis europeus
El context europeu Pocs períodes de la història europea han viscut transformacions tan substancials com les que experimentà el segle XVIII, autèntic preludi del que ha estat, en essència, la societat contemporània I aquesta afirmació és vàlida des de qualsevol dels àmbits que conformen la totalitat de les societats des dels estrictament materials fins als “espirituals”, passant pels tecnològics, els polítics i els socials Escena de caça, sd MMVR / RM Efectivament, el 1789 Europa havia començat a fer passos decisius cap a la modernitat i estava a punt de deixar enrere la carcassa de l’antic…
Un món laboral que canvia
L’evolució dels oficis tradicionals és un dels elements que mostren més clarament la profunda transformació que Catalunya ha viscut en els darrers cent cinquanta anys La desaparició d’oficis en uns casos, la readaptació en altres, palesa, grosso modo , el canvi del sistema productiu, els nous tipus d’organització del treball, les noves relacions que s’establien entre productors i consumidors, la transformació de l’utillatge, l’entrada i la implantació, en alguns casos massiva, de la tecnologia industrial estrangera Durant els anys vint, per exemple, la introducció de les…
Innovació i renovació del moviment cultural
Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…