Resultats de la cerca

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment,…

Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…

Situació Necròpoli formada per, almenys, catorze sepultures, cinc de les quals són excavades a la roca les restants foren fetes amb lloses És situada al cim d’un petit pujol, a l’extrem d’un serrat proper al mas Albesa o Obesa de la parròquia de Viver Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Sepultura de lloses situada a migjorn de la necròpoli Cal destacar la forma com s’acaba el peu d’aquesta tomba J Bolòs Sepultura de lloses molt estreta Hi manca la llosa de tancament de la…

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…

És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament illetrada fora…

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…

La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…

A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament recent que…