Resultats de la cerca

L’adopció en solitari és una opció cada vegada més freqüent, sd B Andren-AGE La família, o millor dit, les famílies, són realitats socials que es fan evidents en la vida quotidiana Si es demanés a les persones de l’entorn proper què entenen per família, sorprendria la multiplicitat de definicions que donarien i la varietat de situacions que cobririen aquestes definicions A més, a mesura que els interrogats pertanyessin a contextos socioculturals més diferenciats del propi, més heterogènies serien les respostes Però, alhora, la construcció social de la família deriva del Dret, de les…

Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…

Fenomen iniciat als països escandinaus a principi dels anys seixanta i estès a la majoria de països europeus llevat dels mediterranis durant la dècada dels setanta, actualment està àmpliament generalitzat al N d’Europa, de tal manera que la meitat dels naixements es produeixen en el si de parelles de cohabitants A l’Europa occidental la meitat de les unions són de cohabitació, i entre el 20% i el 30% dels infants neixen en parelles d’aquest tipus A l’Europa mediterrània la cohabitació, tot i haver-se incrementat darrerament, no deixa de ser un comportament poc estès que sovint es converteix…

Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es convocaven en…

Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de…

A l’hora de fer aquesta valoració, cal tenir en compte que hom sol escollir cònjuge dins un àmbit reduït geogràfic, social, religiós, encara que actualment la mobilitat social ha ampliat les possibilitats de futur cònjuge Per a establir un balanç de persones casades, hom ha de considerar que, tot i que al moment de néixer es comptabilitzen més mascles que femelles, la menor esperança de vida dels homes resulta en un nombre de vídues sempre superior al de vidus Cal també valorar les migracions, que augmenten el nombre d’homes en edat de casar-se en un lloc i el disminueixen en un…

Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells municipals,…