Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Cullaira
Historiografia catalana
Revista editada per la Fundació Municipal Patrimoni Historicoarqueòlogic, dependent de l’Ajuntament de Cullera.
Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant del…
Elies Olmos i Canalda
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –la Vall de Gallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo descriptivo de los códices de la Catedral de Valencia a Madrid, obra que fou reeditada a València el 1943, corregida i notablement augmentada, amb un pròleg del Rvd P León Amorós També…
Jordi Fraginals
Literatura catalana
Protagonista de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.
Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…
Seqüències
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Maragall, publicat el 1911.
Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central i un darrer…
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert…
Cada vez que...
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 88 min., dirigida per Carles Duran i Tejido.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’arribada de…
Topical Spanish
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 97 min., dirigida per Ramon Masats i Tartera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Madrid GUIÓ RMasats, Chumy Chumez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Oriol Maspons, Xavier Miserachs assessoria i fotografies MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Casas i Augé, Cançons Los Íberos i Guillermina Motta SO Roger Sangenís INTERPRETACIÓ Guillermina Motta, Víctor Petit, Josep Sazatornil, Saza , Elisenda Ribas, Enric Casamitjana, Joan Fernández, Víctor Israel, Albert Puig i Palau, Sara Grey, Jaume Picas, Lluís Clotet, Colita , Lluís Quinquer, Los Íberos ESTRENA Madrid, 17101973…
Lo Rat-Penat
Entitat fundada a València el 1878 per iniciativa de Carmel Navarro i Llombart, amb la finalitat de promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin la difusió de les idees de la Renaixença al País Valencià.
Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’…
Jocs Florals de Lo Rat Penat
Certàmens poètics instituïts per Lo Rat Penat el 1879 que se celebren anualment a València.
Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent WQuerol Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta 1879, Víctor Balaguer 1880, Ciril Amorós 1888, Francesc Pi i Margall 1891, representat per VBlasco i Ibáñez, Lluís Cebrian i Mezquita 1892, Joan Alcover 1900, Josep Sanchis i Sivera 1902, Teodor Llorente 1905, Rafael…
Berenguer de Palou
Literatura catalana
Música
Trobador en llengua provençal.
Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina