Resultats de la cerca

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella…

És donat per s = M s /M o -M u = M s /M p +M s , M s essent la massa estructural, M p la massa de propergol, M o la massa total inicial, i M u la massa de la càrrega útil

Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel

Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables

És present també en els embrions de tots els vertebrats

Els misticets són cetacis que es diferencien de la resta perquè, en lloc de dents, tenen un aparell filtrador constituït per centenars de barbes que els permeten alimentar-se d’organismes planctònics o de bancs de peixos petits Els seus conductes respiratoris s’obren a l’exterior per dos orificis independents que formen un espiracle en forma de V a la part superior del cap Aquest subordre reuneix dues famílies, els balènids i els balenoptèrids, la diferència fonamental entre les quals és l’estructura de l’aparell filtrador i la forma del cap A les nostres costes, els…

Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…