Els misticets són cetacis que es diferencien de la resta perquè, en lloc de dents, tenen un aparell filtrador constituït per centenars de barbes que els permeten alimentar-se d’organismes planctònics o de bancs de peixos petits. Els seus conductes respiratoris s’obren a l’exterior per dos orificis independents que formen un espiracle en forma de V a la part superior del cap.
Aquest subordre reuneix dues famílies, els balènids i els balenoptèrids, la diferència fonamental entre les quals és l’estructura de l’aparell filtrador i la forma del cap. A les nostres costes, els balenoptèrids són força freqüents i s’ha citat la presència de diferents espècies. En canvi, no hi ha constància que s’hagi observat la presència de cap balènid, tot i que es té coneixement de l’existència de la balena franca o balena dels bascos (Eubalaena glacialis) fa molt de temps a les aigües atlàntiques europees i es coneixen encallaments d’exemplars d’aquesta espècie a Itàlia i l’Alger. Segons les observacions més antigues de què hom disposa, les balenes franques visitaven les nostres latituds durant els mesos d’hivern i, a l’estiu, es desplaçaven cap al N, però l’abús de la pesca les convertí en animals molt escassos i és possible que, a la nostra regió, es trobin, actualment, en vies d’extinció.
Els balenoptèrids són balenes de silueta esvelta que es caracteritzen perquè presenten uns plecs a la base de la boca i a la regió anterior del ventre que permeten l’expansió de la cavitat bucal amb la finalitat d’augmentar el volum d’aigua filtrable i fer més eficient la captura dels aliments. El seu nom s’explica pel fet que posseeixen una aleta dorsal ben desenvolupada (pteron, ala o aleta). Són els éssers vivents més grans, però, tot i això, la seva natació és àgil i ràpida gràcies a la seva forma estilitzada i hidrodinàmica. En totes les espècies, les femelles són una mica més grans que els mascles.
Aquesta família és composta per dos gèneres únics: Megaptera i Balaenoptera. El primer és format per una espècie única, que es distingeix clarament de la resta de rorquals per la seva silueta corporal, molt característica, mentre que el segon és format per cinc espècies, que tenen entre elles moltes semblances en el seu aspecte extern, però que es diferencien per la grandària, la pigmentació i la forma o proporció d’alguns dels seus òrgans, com l’aleta dorsal, les crestes del rostre o el nombre i disposició dels plecs ventrals i les barbes.