Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren…

Situació Capçalera de l’església parroquial de Sant Llorenç de Maçanet, molt modificada, amb dos dels antics absis sobrealçats per una obra de fortificació F Tur L’església parroquial de Sant Llorenç és al centre de la població de Maçanet de la Selva Mapa 365M781 Situació 31TDG777253 JAA Història L’any 1002 el comte de Barcelona-Girona, Ramon Borrell, va cedir Maçanet al vescomte Sunifred de Girona Entre aquesta data i el 1079, que fou erigida en parròquia, es devia realitzar la construcció de l’església de Sant Llorenç probablement entre el 1040 i el 1075, segons que es desprèn de l’estudi…

Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…

Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…

Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…

Al darrer terç del segle XIX, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, s’inicià la revolució agroalimentària en alguns sectors de la producció agrària i ramadera Simbòlicament, aquest moment va tenir lloc quan es van presentar, a l’Exposició Internacional de Filadèlfia del 1878, les llonganisses de Vic, un embotit elaborat amb carn de porc yorkshire, fet amb màquines de trinxar carn alemanyes i emprant budells procedents dels grans escorxadors de Chicago, pebre d’Orient i sal catalana Multinacionals de la indústria agroalimentària 1929-2007 Als anys de la segona globalització, aquest…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

Situació Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni M Catalán El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 332 x 34,9 —y 36,8 31 tdg 349368 Història Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb…

Molses de l’ordre de les politricals 1 Polytrichum commune a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b càpsula x 7 c fillidi x 7 d/e seccions transversal i lateral de lamelles x 350 2 P juniperinum a fillidi x 20 b secció transversal de lamelles x 350 3 Atrichum undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b fillidi x 20 4 Pogonatum aloides a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b fillidi x 20 5 P urnigerum a fillidi x 15 Miquel Alcaraz Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn…