Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Cels Gomis i Mestres

Cels Gomis i Mestres
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklorista, erudit i poeta.
De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins, bé que mai no n'obtingué el títol De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en les obres de portar l’aigua a Esparreguera, durant les quals, el 1909, patí un accident laboral i perdé el braç esquerre A partir de llavors es dedicà només a activitats de tipus editorial L'activista La seva figura ha estat considerada com un dels exponents més importants del catalanisme progressista i de l’obrerisme internacionalista entre mitjan…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Literatura catalana
Editorial
Publicacions periòdiques
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Escriptor, editor, bibliòfil, empresari i arqueòleg.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…
, ,
El Centre Excursionista de Catalunya, entre el desig i la realitat
Membres del Centre Excursionista de Catalunya al cim d’Aneto, 26-7-1955 CEC L’evolució del Centre Excursionista de Catalunya CEC durant la postguerra ofereix una bona mostra dels elements entre els quals discorria la vida associativa catalana d’aquesta etapa D’una banda, nomenaments directius des de dalt, incorporació a estructures estatals de control però, de l’altra, la innegable tradició de l’entitat, la lenta però efectiva represa de les activitats, especialment en algunes seccions, es copsen fàcilment resseguint la trajectòria del centre en aquells anys En definitiva, el que es podria…
La historiografia de l'art
Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…
Formentera
Espadats del promontori oriental de la Mola, a l’illa de Formentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Balears, format per les illes de Formentera, de s’Espardell, s’Espalmador i altres illots més petits.
El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Literatura catalana
Esports de muntanya
Dret
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…
, , ,
La Tinença de Benifassà
Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…
Das

Ajuntament de Das
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació S’estén al vessant NW de la Tosa d’Alp, dita ací la Tosa de Das, des del cim on coincideix amb els termes cerdans d’Alp i Urús i amb el de Bagà Berguedà, fins a la plana, on transcorre el Segre El municipi comprèn una gran part de la vall del torrent de la Valira o la Valirota, que aflueix al Segre prop de Sanavastre La Valirota neix a la Coma Oriola, sota la Tosa, i a l’W el seu curs fa de límit municipal amb Urús fins a l’altura d’aquest poble veí, a partir del qual el curs del torrent s’endinsa en la plana dasenca El termenal amb Prats i Sansor, també a ponent, és…
Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure perfectament distingida l’estructura del temple amb la nau, l’absis i el campanar Rambol Aquesta antiga església parroquial es troba a la part de ponent del terme municipal de Prats de Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,7 —y 51,0 31 tdg 187510 Per arribar-hi cal situar-se just a la sortida de Prats de Lluçanès i agafar la carretera que va a Sant Pau de Pinós a mà dreta surt una pista que porta a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina