Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…
cugula
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 120 cm d’alçària, amb fulles cintiformes, de lígula curta i glabres; les espícules fan uns 2 cm, amb la lemma, que és d’igual llargària que la gluma i bicuspidada, coberta de pèls sedosos, blanquinosos o groguencs, i amb una llarga aresta dorsal.
Les espícules són en posició pèndula o bé horitzontal i disposades en panícules fluixes Creix en erms, vores de camps i camins, etc És una planta molt similar a la civada
desert

Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…
La pol·linització
La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…
Talpó dels prats
El talpó dels prats Microtus arvalis és un arvicòlid de dimensions mitjanes, de coloració gris fosc o marró el dors pot arribar a ser gris groguenc, però mai no presenta els tons vermellosos que pot mostrar el talpó muntanyenc M agrestis , amb qui es confon sovint Les orelles sobresurten àmpliament del pelatge i tenen pèls curts i esparsos a les vores internes Les mesures corporals són les següents 90,5-122 mm de cap i cos, 27-42 mm de cua, 14,5-17,5 mm de peu posterior, 10,5-13,5 mm d’orella el pes és de 1741 g Javier Andrada Presenta un cos globós i massís, el cap arrodonit…
L’aerobiologia
Diversitat pollínica al llarg de l’any A cada mes se li ha assignat un tipus de pollen representatiu entre els que són presents en l’aire Es tracta, en cada cas, d’espècies que poden desencadenar allèrgies respiratòries Josep Germain plantes i Jordina Belmonte pollen L’ aerobiologia és l’estudi dels organismes vius presents a l’aire, és a dir, que utilitzen l’aire com a medi per a desplaçar-se, ja sigui involuntàriament bacteris, virus, algues microscòpiques, pollen, espores, llavors, etc o voluntàriament papallones, ocells, etc Malgrat aquesta diversitat d’organismes, la major part dels…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
citronel·la
Botànica
Farmàcia
Planta perenne de la família de les gramínies, originària del sud de l’Àsia, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles llargues i estretes d’un color rogenc a la base, i d’inflorescències organitzades en panícules de 15 a 30 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre raïms espiciformes laterals d’uns 10 mm de llarg.
Hom n’extreu un oli essencial amb olor de llimona usat en perfumeria i com a repellent d’insectes
La fauna i el poblament animal a la sabana
Les adaptacions dels animals a la vida a la sabana L’estació seca sol provocar condicions difícils per a la vegetació que repercuteixen sobre les poblacions dels animals herbívors, l’alimentació dels quals perilla al mateix temps que disminueix la disponibilitat d’aigua per a abeurar-se Les diverses espècies animals de sabana s’han d’adaptar a aquest cicle i ho fan de diferents maneres segons la seva anatomia, fisiologia, comportament i durada de la vida L’escassesa de plantes llenyoses, altrament, planteja als animals problemes de cau i de protecció En resposta a aquesta reducció, es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina