Resultats de la cerca

Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és…

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics…

Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon cilíndric de dues membranes Pot tenir diverses mides, i sol ser tocat en posició horitzontal, mentre és sostingut amb una o més corretges de cuir o fibra pel darrere de la nuca o les espatlles de l’instrumentista Aquest utilitza una baqueta flexible per un costat i directament la mà per l’altre És l’instrument que acostuma a donar el suport rítmic a la zurnā aeròfon de doble llengüeta El nom de ṭabl és utilitzat també, de manera genèrica, per a designar tots els tambors àrabs

Abasta dues o tres octaves de l’escala diatònica o cromàtica en aquest darrer cas, hom colloca una segona filera de làmines que corresponen als semitons En l’orquestra, fou utilitzat per primer cop per Händel a Saül i, posteriorment, per Mozart a La Flauta Màgica , i a partir del s XIX es convertí en un instrument usat habitualment

El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…

En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic…

A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns…

Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació

Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann