Resultats de la cerca

L’Església de l’any 800 al 1000 Plànol basat en la informació documental i arqueològica de com devia ésser el pla de Barcelona entorn de l’any 1000 Ph Banks Poca cosa es coneix dels bisbes i de l’església de Barcelona durant els segles que seguiren la conquesta dels francs, tret del nom del bisbe Ataülf, que apareix actuant al costat del vescomte Sunifred l’any 858, quan un grup de monjos francs s’aturaren a la ciutat en el seu trajecte cap a Còrdova És possible que el succeís el franc Frodoí, el qual, com els comtes francs, es trobà enfrontat amb l’oposició dels gots residents a la ciutat…

Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…

Història del poblament Les terres catalanes han estat, des d’antic, terres de pas un lloc on la població s’ha anat installant tot adaptant-se a un entorn variat de plana i de muntanya, de litoral i d’interior Històricament, el poblament a Catalunya s’ha anat desenvolupant amb estreta relació a dos factors els corrents d’immigració i l’alternança entre la muntanya i la plana Les condicions de vida i de seguretat, juntament amb l’economia, han acompanyat l’evolució d’aquests dos factors al llarg del temps, i han originat processos culturals propis en cada època L’evolució de les condicions…

Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…

Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…

Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat…

S'estén, dins de la illa de Gran Bretanya , des d’Escòcia fins al canal de la Mànega i limita a l’oest amb Galles La geografia física i humana Hi ha dues regions ben diferenciades la del nord i l’oest, i la del sud i l’est, que corresponen, respectivament, als Highlands ‘terres altes’, i als Lowlands ‘terres baixes’ Al nord-oest es troben restes del plegament caledonià que corresponen al massís de Cumberland, format per roques cristallines Les valls són disposades de manera radial tot formant un país molt trencat L’erosió glacial ha deixat diverses empremtes en aquest massís una d’elles són…

Antecedents Els límits de les actuals comarques del Vallès o dels Vallès, com ara les coneixem, provenen de la divisió establerta per la Generalitat l’any 1936, lleugerament modificada per la darrera divisió territorial amb la incorporació de Caldes de Montbui al Vallès Oriental La delimitació comarcal té la virtut d’ésser força fidel a la realitat natural Per això mateix les fronteres actuals de la comarca o comarques tenen generalment una bona correspondència amb la realitat física i humana Aquesta relació també es remunta en el temps Fa més d’un millenni els pobladors del Vallès tenien…

Introducció Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó No s’ha fet encara cap estudi total o exhaustiu del bisbat de Lleida, però existeixen estudis notables a partir dels religiosos J Villanueva i J de la Canal, alguns aspectes parcials dels quals han estat tractats fins als nostres dies per alguns historiadors S’ha de dir que la diòcesi disposa d’un ric arxiu capitular que ofereix un ampli camp per a estudis posteriors Aquí en donarem només una breu síntesi, d’acord amb la bibliografia més recent, dividint l’estudi en dos períodes l’…