Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Sant Sadurní del Pla (Avinyó)
Art romànic
Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…
Castell de Veciana
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, properes a la capella de Sant Miquel M Raurich Les possibles ruïnes del castell són situades dalt d’un pujol, sota el qual s’esglaona la població, enfilada a la vora dreta de la riera de Veciana, a la banda nord-occidental de la comarca Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Venint d’Igualada per la carretera que va a Calaf, que surt poc després de Jorba, trobarem el trencall de Veciana, a mà esquerra, un cop passat Copons JBM Història A l’inici del segle XI el senyorejaven la família Balsareny, els quals també eren senyors dels…
El frontal de Jesús i els Evangelistes
Art gòtic
Aquest frontal és perfectament datat Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba o Villalba, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic núm inv 1951 Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393 El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun taller català de gran qualitat…
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu…
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
Maià de Montcal

Maià de Montcal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…
Cambrils
Vista aèria de Cambrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat a la plana del Camp de Tarragona, tocant a mar El terme consta de dos sectors l’occidental o antic terme de Cambrils i l’oriental, o antic terme de Vilafortuny, separats gairebé pel terme municipal de Vinyols i els Arcs El sector occidental és comprès entre la riera de Riudecanyes, que el separa per l’W del municipi de Mont-roig del Camp, i la riera d’Alforja, que segueix de prop el límit amb el terme de Vinyols i els Arcs La riera de Riudoms forma el límit nord-oest del sector oriental amb Vinyols, límit que es completa al N amb Riudoms i a l’E amb els termes…
els Garidells

Els Garidells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes pertanyents a la comarca del Tarragonès El…
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall…
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina