Resultats de la cerca
Es mostren 937 resultats
lira da braccio
Música
Instrument d’arc emprat al Renaixement, sobretot a Itàlia, des del final del segle XV fins al segle XVII i que fou una evolució de la viola d’arc medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb acords produïts…
Levante-El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari publicat a València des del 15 d’abril de 1939.
Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance 30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del…
Américo Castro Quesada
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador, filòleg i crític literari.
Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…
Berenguer Roig
Cristianisme
Monjo cartoixà.
Professà a Escaladei, d’on fou tramès a la cartoixa de Valldemossa Mallorca Elegit prior d’aquesta casa 1434, renovà les edificacions església, capítol, sagristia, refetor, cuina i albergueria, i posà les columnes del claustre El 1446 obtingué que la seva cartoixa fos posada sota la protecció reial Desplegà una gran activitat a l’illa, primerament com a comissionat pel papa per a refondre en un de sol els seus diferents hospitals 1458 i sobretot en l’apaivagament de la llarga lluita entre ciutadans i forà Per això recorregué tota l’illa i féu diversos viatges a la península…
Heràclit
Filosofia
Filòsof grec, conegut també, posteriorment, com l’Obscur i el Ploraner.
Segons ell, el món no fou fet per cap home ni per cap déu és etern i té per principi el foc vivent, que és també lógos , del qual procedeixen totes les coses primerament la mar, i d’aquesta, la terra camí cap avall, de la qual torna a sortir l’aigua, que torna al foc camí cap amunt Tot flueix, doncs, en un procés cíclic, però el flux universal té una llei que pocs, només els savis, coneixen D’altra banda, el lógos , etern, no és simple, sinó contrarietat interna i secreta harmonia que engendra el moviment “la guerra és el pare de totes les coses” Caracteritzat per l’esforç…
Ashikaga
Història
Família noble japonesa a la qual estigué vinculat el shōgunat del 1338 al 1573.
Senyors de Mikawa i Kazusa, ajudaren, primerament sota el seu cap Takauji, la temptativa de restauració del poder imperial contra els shōgun Kamakura per part de Go-Daigo, del 1331 al 1336 Aquest darrer any, però, Ashikaga Takauji, irritat per les mesures centralitzadores de l’emperador, el deposà i el substituí per Kōmyō, de la branca dinàstica rival Takauji fou elevat al shōgunat el 1338 La guerra civil, que s’allargassà fins el 1392, acabà amb la derrota dels partidaris de Go-Daigo pel tercer shōgun Ashikaga, Yoshimitsu 1368-94 Des d’aquest moment els Ashikaga presidiren un…
Juan Casimir de Sangenís i Corrià
Història
Polític.
Propietari agrícola, era fill d’una família d’arrel tradicionalista –el seu pare, Casimir Sangenís Bertrand, fou executat pel Tribunal Popular de Lleida a l’agost del 1936– l’esclat de la guerra el sorprengué a Barcelona Fugí a Andorra i d’allà a Irun per incorporar-se a les files de l’exèrcit facciós, amb el qual participà en l’ofensiva final sobre Catalunya, assolint diverses condecoracions de campanya Acabada la guerra reprengué els estudis de farmàcia a la Ciutat Comtal, tornant a Lleida 1948 amb la condició d' ex-combatiente i membre de FET-JONS Féu carrera política dins la Diputació…
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850…
Joan Pujol i Garcia

Joan Pujol
Història
Espia.
Durant la Guerra Civil Joan Pujol es veié obligat a lluitar en tots dos bàndols A la Segona Guerra Mundial, s’incorporà primerament al servei d’espionatge alemany dels nazis amb el nom d’ Arabel , per als quals fingí de treballar Després, treballà al servei de la Gran Bretanya, sota el nom de Garbo La seva missió més notable fou la de presentar el desembarcament de Normandia com a operació de distracció estratègica, per tal de desorientar les forces nazis Fou condecorat amb la Medal of British Empire Posteriorment, viatjà pel Canadà, Cuba, Mèxic i altres països S’establí a…
benimerí | benimerina
Història
Individu d’una dinastia berber del grup Zenāta, anomenada també marínida,que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (1269-1465).
Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48 i d’Abū ‘…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina