Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Guillem Sagrera
Guillem Sagrera Interior del Castell Nou de Nàpols (1447-54)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà ~1410, avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe…
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre…
Rosa Leveroni i Valls
Literatura
Poetessa.
Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…
,
Troparium et Prosarium
Art romànic
Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…
Sant Lluc de Nyus (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest edifici d’una sola nau rectangular ECSA - JA Adell L’església de Sant Lluc de Nyus o d’Anyús és situada al centre del llogaret de Nyus, prop del poble d’Espaén, sobre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG589862 Història L’única menció que es coneix del lloc de Nyus, d’època medieval, és el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell a més, sense entrar en la problemàtica pròpia del document, no és una menció segura, ja que s’ha volgut identificar el lloc d’Aniano amb Nyus En el capbreu de 1493-94 del…
Sant Quiri (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Petita ermita situada en un cimal de més de 1800 m, que només es diferencia d’una borda pel seu absis ECSA - A Roig L’ermita de Sant Quiri, que dona nom a un cim i una collada propers, es troba situada dalt d’un puig de 1 839 m al terme de l’actual despoblat d’Ancs, al límit amb el municipi de la Torre de Cabdella Mapa 33-10214 Situació 31TCG367956 Per a arribar-hi cal agafar un corriol en direcció nord que surt del capdamunt del poble abandonat d’Ancs, i després d’una hora de forta pujada porta just davant l’ermita Cada any s’hi celebrava un aplec per la festa del sant ARD Història…
Sant Eudald del castell de Rubió (Foradada)
Art romànic
Situació Absis d’aquesta església, avui molt malmesa, que es dreça a mig aire del penyal del castell ECSA - JA Adell L’església de Sant Eudald del castell de Rubió és a mig aire del penyal on es dreça el castell, sobre el curs del Segre i tot dominant l’abandonat poble de Rubió de Sòls o de Baix Mapa 33-13328 Situació 31TCG340416 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història Malauradament, no posseïm notícies històriques sobre aquesta església Fou la capella del castell de Rubió, documentat des del 1018, bé que no és possible establir si arribà…
Santa Anna de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Coberta de l’església, arrecerada pel costat nord en un marge que en dificulta la visió ECSA - JA Adell L’església de Santa Anna és situada a un centenar de metres de la masia de la Fabregada, arrecerada pel costat nord a un marge, del qual només en sobresurt la coberta de la capella Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a arribar a la masia de la Fabregada cal seguir el mateix itinerari de la monografia anterior JAA Història El lloc de la Fabregada es pot identificar amb la possessió que Ramon Guerau donà a l’església del Sant Sepulcre de la Seu el 1092 En aquella ocasió, Ramon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina