Resultats de la cerca

El poble de Lilla o l’Illa és situat al sud-est de Montblanc i fa de límit amb la comarca de l’Alt Camp Les notícies documentals sobre aquest indret i el seu castell són molt escasses una de les úniques referències documentals localitzades fins a l’actualitat data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el castro Alila amb totes les possessions que tenia dins el seu terme El topònim Alila és segons alguns autors inequívocament d’origen àrab, per la qual cosa és molt possible que abans de la conquesta feudal d’aquesta zona de la Conca de Barberà al segle…

La primera referència del castell de Reus és del 1154, en la donació de la castlania que feu l’arquebisbe a favor de Bertran de Castellet A les cartes de poblament dels anys 1183 i 1186 es concretava la necessitat de fortificar la vila i degué ésser aleshores que es degué bastir la primera muralla de la vila, a la qual restà Integrat el castell, a l’angle nord-est del nou recinte Al principi del segle XIII el castell degué ser ampliat, o almenys reformat, ja que per aquesta causa, i perquè els veïns eren obligats a treballar en les obres, aquests presentaren un plet contra el castlà, resolt…

El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els…

Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de…

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop…

Tot i que el topònim Sudanell sembla indicar un assentament d’origen musulmà i que surt esmentat al discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde com un nucli integrat dins de l’hipotètic territori de Lleida anterior a la conquesta de l’any 1149, la primera menció del castell de Sudanell és del 1187 Probablement, Sudanell es convertí en castell en reorganitzar-se aquest sector amb motiu de la construcció de la nova sèquia de Torres El 1187 Alfons I donà a Gueraua, esposa de Pere de Puigverd i filla de Guerau de Jorba —de la família Cervera— i Saurina, el castell de…

Situació Les tradicionals pedreres d’Espós han fet desaparèixer la major part d’aquest despoblat ECSA - A Roig El lloc d’Espós és situat a migdia del poblet d’Altron, en una coma del marge dret del riu de Sant Antoni, just en la partió de termes d’Olp i d’Altron Mapa 33-10214 Situació 31TCG445007 Per a accedir-hi s’ha de seguir l’antic camí d’Altron a Olp, precisament fins a la partió dels dos termes, per sota del serrat de Planell tot aquest vessant és la partida d’Espós ARD Història Segons alguns autors, el topònim d’Espós podria ser identificat amb la Civitate Exposita que…

Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest lloc devien…

Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols,…

Situació Petit edifici romànic de nau i absis, d’aparell de reble irregular i amb una primitiva coberta de lloses Arxiu Gavín La petita capella de Sant Cristòfol es troba al cim d’un serrat, en un terreny totalment isolat, al sud-est d’Hortoneda Mapa 33-11252 Situació 31TCG421782 Per anar-hi cal prendre la pista que va d’Hortoneda a la serra del Boumort i en arribar a un barranc cal prendre un corriol que en uns tres quarts d’hora de forta pujada porta a la capella JAA Història Tot i que el topònim del lloc d’Hortoneda Ortoneta apareix esmentat en la documentació des de l’any…