Resultats de la cerca

Anvers de la creu, on s’aprecia clarament la remodelació que sofrí la peça en època moderna, tal com es conserva actualment ECSA-E Segarra Anglesola posseeix una relíquia insigne de la Creu de Crist, vulgarment coneguda amb el nom de “Santa Creu” Es conserva a la capella de la Santa Creu La llegenda conta que Martí de Montsant, pelegrí o soldat que venia de les croades de Terra Santa, anà a Anglesola al principi del segle XIII, allí caigué malalt i fou hospitalitzat a l’Hospital dels Pobres de Jesucrist en aquells moments de recent fundació, que era governat pels pares trinitaris…

Situació Contrafort rocós de la serra de l’Albera, on es drecen les escasses ruïnes d’aquesta antiga fortalesa ECSA - Jamin Aspecte que ofereixen les ruïnes del recinte sobirà de la fortificació ECSA - B Cellerier És situat a 553 m d’altitud, damunt un contrafort de la serra de l’Albera, al límit amb el terme de Sureda al qual abans pertanyia i prop del llogaret de la Pava Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’accés més pràctic és la carretera que surt de Sureda i condueix a la capella ermitana dita Mare de Déu del Castell, distant un centenar de metres de les…

FAragó, sd CEDACC / JLV Francesc Aragó tingué un gran renom mentre vivia Les seves activitats com a intellectual i com a polític en feren una personalitat de primer pla del seu segle La visió actual de la seva obra, 150 anys després de la seva mort, és més crítica que la dels seus contemporanis Francesc Aragó nasqué el 26 de febrer de 1786 a Estagell, un poble català a la vora del Llenguadoc, dins la província del Rosselló, que havia restat annexada a França des del 1659 Uns quants anys més tard, el seu pare, adepte a la causa dels reformistes, formà part d’un petit grup de “patriotes” que…

En els darrers segles medievals el cementiri solia envoltar l’església catedralícia, parroquial, monàstica o conventual, en un radi de dotze a trenta passes, senyalitzat amb creus o pedres, o envoltat d’una paret baixa amb la corresponent porta d’accés A l’entorn de l’església, s’hi solia construir un petit atri o pòrtic cobert que permetia celebrar judicis, reunions de confrares, assemblees municipals, realitzar tractes orals i redactar documents, al mateix temps que aixoplugava els feligresos Aquests solien tenir sagrers o espais funeraris familiars ben delimitats, en l’espai generalment…

Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió…

Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…

La continuïtat de les relacions amb França Cap al final del segle XIV i els primers anys del segle XV, coincidint amb els regnats de Joan I 1387-96 i de Martí I l’Humà 1396-1410, començaren a fer-se evidents a Catalunya nous indicis de dificultats generals una davallada demogràfica persistent a conseqüència dels constants rebrots epidèmics a partir del gran any negre del 1348, crisi econòmica generalitzada a tot Europa –acompanyada d’un seguit de fallides bancàries entre el 1381 i el 1391–, avalots contra els calls jueus i molts altres entrebancs Tanmateix, contràriament al que…

Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…