Resultats de la cerca

Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, al lloc d’Hortoneda avui can Blanc, no passà de sufragània del lloc d’Hortoneda vinculada a la parroquial de Riner en un principi, passà més tard a la de Santa Susanna Encara que s’hagi afirmat, no fou mai parròquia L’església i el lloc apareixen documentats l’any 1062, quan Guillem donà a la seva muller Adelaida els alous que posseïa a Olius, Joval, Riner i Solsona, els quals afrontaven a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda“ in domum Sancti Petri de Ortoneda ” Amb aquesta dada i d’altres que ho confirmen, cal abandonar la pretensió…

L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les…

L’església de Clarà, dedicada a Sant Sadurní, estava situada dins els límits de l’antic castell de Clarà, segurament un castell de l’època carolíngia que devia dependre del castell d’Avià Fou, des dels seus orígens, una església sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Avià L’església devia ser construïda per acollir religiosament la petita comunitat d’homes que formaven la vila de Clarà Clairano vel suis villaribus , al costat del castell de Clarà Castro Clairano, tal com s’esmenta en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià l’any 907 El lloc és esmentat també com una de…

Talla Talla de la Mare de Déu de Dorres, conservada en una collecció particular Arxiu Mas En una casa particular del poble de Dorres es conserva una marededeu romànica L’existència d’aquesta talla és coneguda ja de fa temps fou assenyalada per primera vegada per E Brousse, l’any 1896 * , i la vam publicar fa poc * La marededeu és collocada al centre d’un retaule, que segons el parer d’A Salsas seria dels darrers anys del segle XVI Procedeix, diuen, de Bell-lloc, però no fou coneguda de N Camós, que solament descriu l’antiga imatge, venerada avui a l’església de Dorres, però que ell contemplà…

Tot i que en menor mesura respecte a altres països de l'antiga URSS, la crisi econòmica també va afectar el Tadjikistan En qualsevol cas, la situació ja era prou greu abans i la població en general no va experimentar més dificultats que les que ja tenia en el país més pobre de la CEI El 22 d'abril, l'FMI va aprovar un crèdit de 120 milions de dòlars al país, que difícilment ajudaran a resoldre la complicada conjuntura econòmica D'altra banda, el Tadjikistan es va veure afectat per la crisi energètica, combinada amb la mala relació entre veïns que caracteritza la regió d'Àsia central l'…

Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…