Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
balata
Botànica
Gran arbre de fulles sempre verdes, de la família de les sapotàcies, que pot atènyer més de 30 m d’alçada, originari de Trinitat i l’Amèrica del Sud.
Té una fusta d’un color purpuri, molt resistent, emprada en la fabricació de travesses i en la construcció Els fruits són comestibles Hom n'aprofita sobretot el làtex, anomenat també balata
Talpó roig
El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…
22@
Districte tecnològic de Barcelona emplaçat en l’antiga zona industrial del Poblenou, dedicat a les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions i al foment de la innovació, la recerca i la formació en aquest àmbit.
Fou creat a partir de la modificació el 27 de juliol de 2000 de les zones denominades 22a del Pla General Metropolità del 1976 que determinaven les antigues àrees industrials i manufactureres del barri del Poblenou de Barcelona per la nova qualificació urbanística 22@, que s’aplica a 198,26 ha, un total de 115 illes, corresponents al quadrant de llevant sud de la ciutat entre la Gran Via i la ronda litoral i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim Per tal d’impulsar el projecte, el 2001 l’ajuntament de Barcelona constituí la societat municipal 22@ BCN SA Limiten amb els extrems del…
cartoral (o cartulari)
Historiografia catalana
Recull de còpies de documents creats per una persona física o moral a la qual anaven adreçats, com esglésies, municipis, hospitals, senyorius, universitats, etc.
Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…
El concepte de ració alimentària
Per a aconseguir una alimentació completa, equilibrada i variada, és convenient de consumir diàriament una quantitat determinada d'aliments pertanyents a cada un dels grups bàsics esmentats Els del grup de les farmàcies i els aliments grassos aporten bàsicament l’energia els de la llet i la carn, proteïnes i els de les verdures, hortalisses i fruites, vitamines, minerals, aigua i fibra vegetal Aquestes quantitats poden ésser establertes, de manera molt precisa, mesurant el pes en grams de cada aliment que és consumit Tanmateix, per tal d’evitar aquest procediment enutjós, és convenient d’…
Els llegums
Els llegums són les llavors que es troben en els fruits en forma de tavella de les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses Per a l’alimentació humana, aquestes llavors, en general, se separen prèviament de la beina que les embolcalla i es deixen assecar es poden conservar així durant períodes llargs de temps Els llegums més utilitzats com a aliment humà són els cigrons, les llenties, les mongetes, les faves i els pèsols Aquests aliments, per llur duresa, s’han de coure abans de consumir-los Les mongetes verdes, que encara contenen les llavors dins de la beina, es…
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina