Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
Història antiga i arqueologia clàssica
La història antiga ja es feia a les universitats espanyoles des de la reforma de les facultats de lletres del 1900 Durant la postguerra, amb l’excepció de S Montero Díaz, pot afirmar-se que el seu desenvolupament va estar bàsicament en mans de prehistoriadors, arqueòlegs, antropòlegs, lingüistes i juristes cal recordar només els noms de P Bosch i Gimpera, L Pericot, M Gómez Moreno, J Caro Baroja, A d’Ors i A García Bellido Això no obstant, existia una important tradició creada i impulsada per aquest darrer Els seus estudis històrico-arqueològics, vinculats a una concepció estilística, pròpia…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
La indústria al món i als Països Catalans
Tipus d’indústria El terme indústria comprèn fases i tipus d’activitats econòmiques molt diversos, inclosos l’extracció de minerals, les construccions i alguns serveis El nom d’indústria manufacturera, en canvi, es reserva al conjunt de les activitats de transformació dels productes del sector primari és a dir, de l’agricultura, la ramaderia, forestals i també minerals en béns de consum, passant per les fases de semielaboració Totes les transformacions a què són sotmeses les primeres matèries n’augmenten el valor La diferència entre el valor inicial del material i el del producte acabat es…
Una societat agrària
Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…
Vilafranca del Penedès
Vista aèria de Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta,…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…
El creixement de la indústria: miracle o miratge?
Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…
Banc Comercial Transatlàntic, un banc de transició (1950-1986)
Aquesta és la història d’un banc alemany, expropiat després de la Segona Guerra Mundial, que passà a mans catalanes durant un quant temps i tornà a les del seu primer propietari després d’una travessa de 36 anys Per això es parla d’un banc de transició El Banc Alemany Transatlàntic Un filial del Deutsche Bank Xec del Banc Alemany Transatlàntic, 1929 El Banc Alemany Transatlàntic filial del Deutsche Bank obrí sucursal a Barcelona el 1904 El Banc Alemany Transatlàntic —Deutsche Ueberseeische Bank— era un filial del Deutsche Bank, creat per a la seva introducció als països de l’Amèrica Llatina…
l’Estany

Vista del poble de l’Estany (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès, situat al nord de la comarca.
Situació i presentació Limita a l’E amb el municipi de Muntanyola Osona, al S amb el de Moià i a l’W i al N amb el de Santa Maria d’Oló Té com a centre una ampla vall encaixada entre les petites serres del Gaig i de Puigmartre per ponent, i els vessants septentrionals de Montjoia i la serra de la Barra, o de la Costa, per llevant, d’altituds que van dels 933 m als 972 m Una mica més apartats presideixen la vall, pel NW i pel SE respectivament, el puig de la Caritat 1008 m i el puig de Rodó 1057 m, aquest ja dins els límits de Moià El municipi sobrepassa l’àmbit de la vall pel N i pel S, on es…