Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
Els esculls coral·lins
Les selves oceàniques Els esculls corallins són un cas especial de bioherms o estructures de carbonat càlcic d’origen biològic, resistents a l’onatge Formacions marines com aquestes s’originen dels esquelets cimentats d’organismes vius coneguts com a hermatípics , o formadors d’esculls, i de les seves restes mortals Hi ha esculls construïts per diverses menes d’organismes hermatípics com ara les ostres, els gasteròpodes vermètids, els poliquets serpúlids, les algues del coralligen, particularment rodòfits, els hidrozous i els coralls Aquests últims són, de molt, els més estesos, i formen els…
Jordi Pujol i Soley, polític (1980-2003)
Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa en el marc…
Argentona

Capçalera de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la vall mitjana de la riera d’Argentona, als vessants sud-est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…
Cerdanyola del Vallès
Vista aèria de Cerdanyola del Vallès>
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès des dels vessants septentrionals de la serra de Collserola, al sud, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector més pla del terme, al nord.
Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…
Louis-Héctor Berlioz
Música
Compositor, director i crític francès.
Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…
Santa Maria de Montferrer
Situació Vista aèria del petit nucli de Montferrer centrat per l’església parroquial de Santa Maria, on és visible també l’esglesiola de Sant Lluc, en l’àmbit del cementiri ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli, poc agrupat, de Montferrer Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′ 21″ N - Long 2° 34′ 7″ E Per a arribar a Montferrer cal seguir la primera part de l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un altre itinerari s’inicia a la mateixa carretera D-115 continuant fins al poble del Tec, d’on surt la carretera D-44 que porta a aquest poble en…
Castell d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes del sector oest, el més enlairat, on sembla que hi havia el nucli principal del castell ECSA - J Bolòs Vestigis de la bestorre quadrangular que destaca al sector de llevant del castell ECSA - J Bolòs El castell d’Areny es troba estratègicament situat al cim d’un esperó rocós de la serra de Berganui que barra la vall de la Noguera per la banda de ponent, davant d’Orrit, i alhora domina la confluència de les encaixades aigües de la Valira de Cornudella Al seu peu, hi ha la vila d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG123814 Si sortim del costat de l’església…
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
Altres convents de clarisses
Art gòtic
Santa Clara de Barcelona La presència de monges clarisses a Barcelona data del 1233, quan van arribar a la ciutat Agnès de Peranda d’Assís i Clara de Jànua, enviades per la mateixa santa Clara Aquesta data és confirmada per l’epigrafia de la làpida sepulcral de la primera abadessa del convent, l’esmentada Agnès de Peranda, de l’any 1281, transcrita i traduïda per Fidel Fita 1895, pàg 273 En un primer moment es van establir en una petita ermita vora el mar, consagrada a sant Antoni Abat Només tres anys més tard, el 1237, i gràcies al vistiplau del rei Jaume I, van obtenir uns terrenys, en una…