Resultats de la cerca
Es mostren 9078 resultats
ombra
Esoterisme
Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona; el seu espectre, el seu record vivent.
Aquesta idea clàssica de supervivència de l’ombra després de la mort té, però, com a contrapartida, un antagonisme en la creença, també clàssica, que l’espectre és part integrant de la persona és allò que acompanya el cos i que, a la llum, en reprodueix els trets essencials I, en aquest sentit, perdre l’ombra equival a morir, segons que hom troba testimoniat en diversos exemples en la civilització egípcia, l’ombra constitueix una de les parts de l’home, diferent del cos i de l’ànima a Grècia, hom creia que el qui entrava al santuari de Zeus Liceu perdia l’ombra i moria al cap d’un any Entre…
incidentaloma
Medicina
Tumor de glàndula suprarenal que cursa sense cap manifestació clínica trobat incidentalment durant l’estudi d’altres problemes independents.
La realització de manera sistemàtica d’exploracions abdominals mitjançant tècniques d’imatge ecografia, TAC, ressonància magnètica nuclear per a l’estudi de diversos quadres clínics comporta la troballa casual de lesions suprarenals no sospitades El problema que es planteja és determinar la naturalesa d’aquestes lesions i la seva transcendència Prop del 90% dels incidentalomes són benignes i corresponen a adenomes suprarenals, mielolipomes, quists, etc que no necessiten cap tractament En qualsevol cas, la possibilitat de l’existència d’un carcinoma o de lesions benignes susceptibles de…
televisió digital terrestre
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so a través de les ones terrestres.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’ample de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT El 2003, la…
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…
Joan Iglesias i España
Medicina
Cirurgià.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El 1866 s’establí a Ponce, on…
Joan Alsina i Gaza
Pilot, mestre nàutic i agrimensor.
Formà part, amb Pedro Cerviño, d’una expedició demarcadora de límits que arribà a l’Argentina el 1782 Tots dos crearen, a Buenos Aires, l’Escuela de Náutica del Virreinato, de la qual Cerviño en fou director Hi ensenyà matemàtiques, astronomia i matèries nàutiques Durant la segona invasió anglesa a l’Argentina, participà en la defensa de Buenos Aires, en la qual morí en un del combats Publicà Almanaque y calendario general según el meridiano de Buenos Aires 1800 i l’any següent un segon Almanaque El seu fill, Valentí Alsina 1802-1869, fou diputat l’any 1829, governador de Buenos Aires 1835-…
Johnny Hodges
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista i director d’orquestra nord-americà John Hodges.
A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…
,
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre els 6,10 i…
Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
Història
Política
Polític.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les corts de 1705-06 fou creat comte i poc…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos…