Resultats de la cerca
Es mostren 16669 resultats
Santa Maria de Corbera de Llobregat
Art romànic
Bé que no és esmentada fins molt tardanament, l’església, amb categoria de parròquia, devia existir probablement des de l’origen del castell El 1255 s’esmenta el seu terme al testament de Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor de Corbera El 1316 hi havia un altar dedicat a sant Joan i més tard es construïren el de Sant Martí, el de Santa Bàrbara, el del Roser 1589, el de Sant Roc, etc L’església actual, situada al capdamunt d’un serrat dins la població, fou construïda entre el 1750 i el 1777
Santa Maria de la Ribera (Perarrua)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis principal i l’absidiola que s’obre al braç nord del transsepte ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria de la Ribera és situada al cementiri de la població de Perarrua, als afores de la població, cap al sud Mapa 31-11 250 Situació 31TBG817826 Per a anar-hi, cal prendre el branc que surt de la carretera C-139, un cop superat el quilòmetre 45, en direcció a Campo, que porta a Perarrua Un cop passat el pont sobre el riu Éssera s’haurà d’agafar el primer carrer en direcció sud, que porta al cementiri, on hi ha la capella JAA Història A l’època…
Santa Maria del Camí (la Garriga)
Art romànic
Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de la Garriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de la Garriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí comencen al segle X Segons alguns indicis el 921 es fundà en aquest lloc un nucli monàstic…
Santa Maria de Ginestar (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L…
Santa Maria del castell de Calders
Art romànic
Situació Fragment de mur, única resta que hom atribueix a la desapareguda capella del castell A Mazcuñan-F Junyent Les possibles ruïnes de l’església de Santa Maria es troben entre les restes que ens han pervingut del conjunt medieval del castell de Calders, fora de les muralles i a la banda meridional del turó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ésser sempre la capella del castell, del qual devia dependre El lloc de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes…
Santa Llúcia (Vallbona de les Monges)
Art romànic
La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…
Santa Maria de Tremolosa (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis, ben aparellat però amb la coberta un xic alterada M Anglada La capella de Santa Maria de Tremolosa, situada en el límit amb el terme municipal de Sora, és al cantó de tramuntana de can Tremolosa, masia que es troba al sector meridional del terme municipal, al peu del vessant de migjorn de la serra de Vinyoles Mapa 293M781 Situació 31TDC285648 Tot i que queda molt a la vora de Sant Martí de Vinyoles i de Santa Margarida de Vinyoles, per a anar-hi des d’aquestes dues esglésies només hi ha un camí que cal fer a peu, amb un trajecte d’1,500 km…
Santa Magdalena de Puig-roig (Navàs)
Art romànic
Situació Aspecte exterior que ofereix l’edifici, una sola nau, coberta amb volta molt apuntada, rematada a llevant per un absis semicircular, des del costat sudoriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça, enmig de llaurons i conradissos, prop del mas Puig-roig, situat no gens lluny de la carretera de Súria a Castelladral, a la banda meridional del terme Long 1°46’19” - Lat 41°53’10” Per arribar-hi cal dirigir-se a Súria, des d’on emprendrem la carretera que mena a Castelladral Poc després del quilòmetre 6, a mà dreta, hi ha un camí que porta al mas Puig-roig Abans d’arribar a aquest mas,…
Santa Maria de Ribera de Cardós
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós Aquest fet planteja un greu problema…
Sant Esteve de Lluç (Santa Llocaia)
Art romànic
Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de…