Resultats de la cerca

A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants exemplars a…

L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…

Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…

Vida i obra Estudià medicina a València 1875 i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887 Com a metge higienista es distingí per les operacions profilàctiques que dugué a…

Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona 1975…

Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…

De manera prioritària, els òrgans donats són utilitzats per a substituir mitjançant un trasplantament els dels receptors que han perdut la funcionalitat per una malaltia o un accident Hi ha dues modalitats de donació, segons si el donant és viu o mort En el primer cas, la iniciativa parteix del donant, que ha de gaudir d’una bona salut per a poder suportar l’extracció i una vida sense l’òrgan donat, que sol ser per a un receptor concret, del qual s’ha comprovat la compatibilitat La majoria de les donacions de donant viu són de ronyó, fetge, medulla i membrana amniòtica En el cas de donants…

Fundat al març del 1955, la seva principal secció és la de natació El seu precedent fou l’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR, creada el 1951 Inicialment els seus membres nedaven al Fluvià, entre la presa de Can Basil i el Molí del Collell Juntament amb altres penyes de natació de la població, ADOR organitzà la primera Travessia Tussols-Basil l’any 1953, prova que segueix organitzant el CN Olot El 1955 s’afilià a la Federació Catalana de Natació i establí la seva seu a la Societat Indústria i Comerç Tot i que conservà un gimnàs a l’antiga seu, posteriorment es traslladà al cafè Esport del…