Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Els Sallarès, pare i fill, a Sabadell
Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
Pere Àngel Ferrer i Despuig, abat de Sant Cugat del Vallès (1557-1560)
El 22 de juliol de l’any 1557, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona no jurà el càrrec diputat militar Antoni Vila, cavaller de Vic diputat reial Joan Lluís Cornet i de Merlès, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Onofre Jordà, canonge de la seu de Tortosa diputat reial Simeó Ferran, de Vilafranca del Penedès diputat reial Macià Torres, ciutadà de Lleida El dia 22 de juliol de 1557 l’arquebisbe de Tarragona, Girolamo Doria, fou escollit diputat eclesiàstic Tal com havia passat en el trienni…
Joan de Peralta, abat de Montserrat i bisbe de Vic (1491-1494)
L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de Vilanova,…
L’estructura social els primers anys del nou segle
Equipament de la llar a Catalunya 2006 Dades en percentatges El panorama social que es podia observar per al conjunt dels Països Catalans a la darreria del segle XX era relativament tranquil, i responia a la consolidació de les tendències que s’havien anat establint a partir de la transició política dels anys setanta i vuitanta Llunyana ja la gran onada de migracions internes dels anys cinquanta i seixanta que, d’una banda, va redistribuir la població catalana tot buidant les zones més pobres i concentrant gent a les ciutats, i, de l’altra, va injectar a Catalunya una grandíssima aportació de…
L’art d’explicar contes
Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…
Les pedres
L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…
El desafiament en el joc
El mèrit personal versus la sort de l’atzar Parlar del desafiament en el joc vol dir fer referència ‘al que hi ha en joc’, a allò que els protagonistes s’hi juguen, i al tipus de repte que qualsevol aventura lúdica presenta Les possibilitats que el jugador té d’incidir en el resultat del joc i la manera en què hi intervé permeten deduir que els jocs activen diferents tipus de relacions i maneres d’arribar a assolir el triomf Hi ha jocs en què és l’atzar i no l’habilitat del jugador el que determina l’èxit en el resultat En el joc de la imatge, un ocellet és l’encarregat d’escollir la papereta…
Abats del monestir de Sant Pere de Rodes anteriors al 1300
Art romànic
Hildesind 947-991 Fill de Tassi, un magnat de l’Empordà, gràcies al qual el monestir començà el camí de la seva esplendorosa grandesa No se sap el moment exacte en què fou nomenat primer abat del monestir, que era regit abans per un prior És probable, però, que Hildesind fos nomenat abat vers l’any 944, data d’un precepte reial que sancionava la independència del monestir de Sant Pere de Rodes En bona lògica aquesta independència comportava l’elecció d’abat propi El primer document que coneixem en el qual apareix per primera vegada Hildesind com a abat és de l’abril de l’any 947 es tracta d’…