Resultats de la cerca

L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…

Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…

Definició i causes La sarna és una malaltia contagiosa causada pel Sarcoptes scabiei , un petit aràcnid, del grup dels àcars, que provoca una coïssor intensa i la formació, en la pell, d’uns solcs superficials i característics, que de vegades són sobreinfectats per bacteris Les lesions cutànies són ocasionades per la penetració en la capa còrnia de la pell de la femella del Sarcoptes scabiei , que hi dipositarà els ous, després d’haver estat fecundada pel mascle La femella és un àcar petit que fa de 0,3 mm a 0,4, de cos ovoide, color blanc grogós i que té quatre parells d’extremitats Mor…

La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no el pot travessar D'altra…

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…

El fons té el seu origen en la donació feta el 1826 pels hereus de Mariano Tortosa i Tudela, collegial perpetu de la institució, el qual havia anat adquirint una important collecció de registres notarials comprats directament a les vídues i els hereus de notaris, als regents de protocols d’altres notaris i, fins i tot, a monestirs valencians, com el convent de la Mercè, que se salvaren així de la destrucció En total, hi ha comptabilitzats més de 29000 volums entre rebedors, protocols, notals, baldufaris i formularis que abracen una àmplia cronologia, des del s XIV al XIX, i pertanyents a uns…

Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…

Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…