Resultats de la cerca

Situació Vista interior de l’església, que palesa el seu estat avançat de ruïna E Pablo La capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt és a la riba esquerra de la riera de Caldes Pertany al terme de Caldes i a la parròquia de Sant Feliu de Codines Enfilades al turó que hi ha sobre la masia del Prat de Dalt hi ha les restes de l’edificació La capella és a tocar del camí, dins el bosc, prop del límit d’aquest amb una zona que esdevingué erma a causa d’un incendi forestal que abastà el cim del turó Mapa L37-14364 Situació 31TDG301139 S’hi arriba des de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu…

Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere Sant Bartomeu…

Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…

Situació Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG145911 Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un…

Situació Aspecte de l’àmbit excavat de la cabana 22 d’aquest hàbitat situat a més de 2 000 m d’altitud C Rendu Aquest hàbitat pastoral, del segle XI, és situat al N del municipi d’Enveig, en una zona muntanyosa a uns 2 240 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 12” N - Long 1° 53’ 30” E Partint d’Enveig amb cotxe, cal agafar la carretera que es dirigeix vers Bena, Feners i Brangolí Al darrer revolt abans d’arribar a Bena, es pot deixar el cotxe en un petit aparcament, des d’on surt un camí per on cal continuar a peu Després de caminar un quart d’hora, un cop s’ha travessat la primera…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…

Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible  Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…