Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
Sacramentari gregorià (ms.56)
Art romànic
Foli 65v del ms 56, amb l’escena de la Maiestas Domini envoltada, com és usual, pel tetramorf o símbol dels evangelistes ECSA - J Colomé Igual que els altres sacramentaris de l’Arxiu Capitular de Tortosa, aquest també indica les estacions que tenien lloc a Roma i que caracteritzen aquest tipus de llibres * És compost per 6+147 folis, amb numeració romana, en pergamí de 25,5 × 17 cm, escrita en lletra francesa del final del segle XII, amb una caixa d’escriptura de 19 línies de 14,5 × 9,5 cm Els sis primers folis, numerats modernament, contenen un calendari * En el foli 1, en…
Sant Hilari de Buira (Bonansa)
Art romànic
Situació Singular església, molt malmesa, que presideix el nucli despoblat de Buira ECSA - MÀ Font Aquesta església, actualment mig enrunada, centra el petit caseriu de Buira, despoblat Buira es troba a 1175 m, en un coster damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la solana de la Mola Mapa 32-10213 Situació 31TCG132962 S’arriba al poble de Buira per una pista que surt del Pont de Suert, entre l’institut d’ensenyament secundari i les installacions d’ENHER JBP-MAF Història No es coneix cap referència històrica sobre aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de…
Grans poetes, grans viatgers. 1874-1941
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
Funció de la tiroide
Fisiologia humana
La principal funció de la tiroide és la fabricació de les anomenades hormones tiroidals o tironines la tetraiodotironina , denominada igualment tiroxina o T 4 , i la triiodotironina , o T 3 , l’acció predominant de la qual és afavorir el metabolisme energètic i la síntesi proteica A més, les cèllules parafolliculars fabriquen la tirocalcitonina o calcitonina , hormona que actua en la regulació de la calcèmia L’elaboració de les hormones tiroidals és un procés complex que les cèllules folliculars duen a terme sota l’efecte de l’hormona hipofisial tirotropina o TSH El procés es basa en dos…
L’exposició oral
Educació
Conceptes previs Fer una exposició oral vol dir haver de parlar en públic, per més que, si es tracta de la classe, el públic et resulti molt familiar o conegut Sovint, parlar en públic impressiona, i això pot fer que estiguis més nerviós del que estaries en una conversa habitual entre companys Que et vinguin uns certs nervis abans de fer una exposició oral és del tot normal Això li passa a molta gent No t’hi amoïnis més del compte L’important és saber combatre els nervis D’entrada, comprovar que no ets l’únic que té nervis potser és una primera manera de començar a superar-los Nervis a banda…
Fol·liculitis, furóncol i àntrax
Patologia humana
La folliculitis, el furóncol i l’àntrax són tres alteracions cutànies que es relacionen entre si, ja que són infeccions causades per un mateix germen l’estafilococ daurat Staphylococcus aureus Aquest bacteri pot ésser present en el cos de persones sanes, sobretot a les fosses nasals, l’engonal, les aixelles i el llombrígol, sense produir alteracions Aquest microorganisme té tendència cap als follicles pilosos, pel fet que hi troba un medi adequat a la proliferació Quan l’estafilococ penetra en un follicle pilós, hi origina una infecció que, segons el procés que segueixi, pot donar lloc a…
llaüt

Llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada format per una caixa de contorn piriforme i fons bombat, mànec amb trasts movibles, i claviller corb amb clavilles laterals.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec Utilitzat en la música occidental des de la Baixa Edat Mitjana, conegué la seva esplendor a l’Europa dels segles XVI i XVII Les cordes estan agrupades per parells ordres, lligades a la base de l’instrument sobre un pont, i la taula harmònica sol portar una o més rosetes El llaüt europeu deriva de l’instrument àrab anomenat ’ ud -terme que significa literalment ‘fusta’ o ‘branca’- precedit per l’article al Introduït a Europa pels àrabs a través de l’Àndalus, es difongué cap a Occident L’…
forma ternària

Esquema 1/ Petita forma ternària
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma tripartida que consta d’una presentació o exposició, una part central i la represa o reexposició de la part inicial, a vegades amb variants.
És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot i que…