Resultats de la cerca
Es mostren 208947 resultats
Tony Curtis
Cinematografia
Pseudònim de l’actor cinematogràfic nord-americà Bernard Schwartz.
Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk Houdini 1953, de G Marshall, que coprotagonitzà…
pèntada
Música
Acord de cinc notes, també anomenat acord de 9a, que té com a elements constitutius la fonamental, la 3a, la 5a, la 7a i la 9a.
Pot tenir una morfologia bastant diversa en funció de l’acord tètrada que li serveix de base No fou reconegut com a acord fins al Romanticisme ja que, fins aleshores, s’havia considerat la 9a com una nota estranya que ocupava el lloc de la 8a i no com un element dissonant que requereix preparació i resolució però propi de l’acord Si bé, des del punt de vista teòric, es pot construir sobre qualsevol grau de la tonalitat, en la majoria dels casos es forma sobre el V amb la morfologia d’acord de 7a de dominant més una 9a generalment major, però que també pot ser menor En l’escriptura a quatre…
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció…
música ètnica
Música
Generalment s’entén per música ètnica la pròpia de societats no occidentals, sigui de caràcter culte (música culta) o popular (música popular), i també la música europea, o de procedència europea, de caràcter tradicional i identificada preponderantment amb els àmbits rurals (músicatradicional, música folklòrica).
Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als…
Les caparàcies
La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes, sovint acompanyades de dues estípules…
Les tamaricàcies
Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…
Les droseràcies
Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el mateix…
Els pomacèntrids: castanyoleta
Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives Les…
Els osteïctis teleostis: peixos típics
Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels dos ossos uro-…
Els mocadors de Josep Baró, a Santa Coloma de Gramenet
Paper comercial de La Felicense, a Sant Feliu de Codines Josep Baró construí una important fàbrica cotonera en el terme de Santa Coloma de Gramenet La seva especialitat eren els mocadors Josep Baró i Pallerols 1857-1905 començà les seves activitats industrials com a soci de Domènec Tey i Puigdollers al començament de la dècada dels anys vuitanta Muntaren una fàbrica de teixits de cotó a Sant Feliu de Codines que es deia La Felicense, que funcionava a nom seu al cap de poc El 1883 s’establí pel seu compte en un descampat als afores de Santa Coloma de Gramenet Allí hi construí una fàbrica,…
