Resultats de la cerca

Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…

Foli 65v del ms 56, amb l’escena de la Maiestas Domini envoltada, com és usual, pel tetramorf o símbol dels evangelistes ECSA - J Colomé Igual que els altres sacramentaris de l’Arxiu Capitular de Tortosa, aquest també indica les estacions que tenien lloc a Roma i que caracteritzen aquest tipus de llibres * És compost per 6+147 folis, amb numeració romana, en pergamí de 25,5 × 17 cm, escrita en lletra francesa del final del segle XII, amb una caixa d’escriptura de 19 línies de 14,5 × 9,5 cm Els sis primers folis, numerats modernament, contenen un calendari * En el foli 1, en tinta negra i en…

Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…

Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 Ainaud i de Lasarte, Joan Tortosa en la Exposición Internacional de…

Situació Al costat septentrional de l’església de Santa Maria de Palera, hi ha diversos murs que pertanyien a una casa forta medieval Aquestes parets ara són part d’una masia habitada, que encara actualment rep el nom de la Masó Mapa 257M781 Situació 31TDG752746 Per arribar-hi, si hom segueix la carretera que va de Besalú a Beuda, ha de girar a mà esquerra, al trencall de Palera Després de pujar una mica, quan arriba a un lloc més pla, on acaba l’asfalt del camí, cal girar a l’esquerra i seguir avall durant uns centenars de metres per un camí de terra, que deixa darrere la casa de la Masó L’…

Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres després del…

Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest…

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…