Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la…

Situació Vista de l’interior de la nau de l’església, els trams de la qual hom pot veure com hanestat dividits per uns arcs F Tur L’església de Sant Briç, o Sant Brici, és el temple del poble de Tàpies, dit popularment Tapis, que és a l’alta vall de l’Arnera, en un planell entre el marge esquerre d’aquest riu i el barranc dels Horts, a poc més de 6 km a ponent del seu cap de municipi El nucli habitat és format per un conjunt de cases que s’agrupen entorn de l’església i és una bella mostra de l’arquitectura popular d’aquest sector pirinenc Mapa 219M781 Situació 31TDG755923 Per…

L’agrupació d’instruments en categories sdut a terme, ja des de l’antiguitat, per les necessitats de la pràctica musical o de la seva descripció i estudi Aquestes necessitats han donat origen a diferents criteris de selecció, segons el context cultural en què s’hagin produït En el seu sentit més actual, classificar els instruments significa establir categories seguint criteris organològics organologia basats en principis científics Malgrat les seves limitacions, el sistema de classificació establert per C Sachs i E von Hornbostel classificació  Hornbostel-Sachs és, encara avui, el més…

Restes d’un bou sencer conservat al fons d’una sitja, Vinferri, Juneda, 1800-1500 aC UdL Els animals depredadors basen els seus sistemes de cacera en les característiques físiques naturals que han desenvolupat, com ara la rapidesa, la força, urpes i dentició poderoses i eficaces, l’instint i certes conductes apreses Tot i així, molts d’ells s’agrupen sovint en sistemes socials complexos per tal de minimitzar els riscos inherents a una activitat que és atzarosa i perillosa Abans de poder arribar a matar una presa tot sovint per asfíxia, han de poder superar les estratègies defensives que han…

Excavacions de la cauna de l'Aragó, Talteüll, ~550 000-400 000 BP NS La cauna de l'Aragó Talteüll, Rosselló té un paper excepcional entre els jaciments del Paleolític inferior dels Països Catalans perquè ha conservat bé les evidències arqueològiques, entre les quals hi ha restes dels humans que la van ocupar, dels animals que caçaven i de les indústries o tècniques que empraven Aquestes evidències han estat ben estudiades, presentades i divulgades Des del 1964 Henry de Lumley hi organitza cada any una campanya d'excavació que dura uns quants mesos i sobre els materials obtinguts hi treballa…

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb…

Descens a un avenc per a la recollida de mostres d’organismes hipogeus La bioespeleologia requereix l’ús de tècniques de progressió vertical i no està exempta de certs riscos M Teresa Escoll Els organismes hipogeus dels Països Catalans són bàsicament invertebrats Hi són representats bona part dels grups turbellaris, gastròpodes, oligoquets, aràcnids, crustacis, diplòpodes, quilòpodes i símfils, però el conjunt de tàxons més nombrós pertany als hexàpodes, entre els quals destaquen els collèmbols, els diplurs, els ortòpters i, sobretot, els coleòpters Uns altres grups presenten espècies que…

La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…

Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…

Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix…