Resultats de la cerca

Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…

Situació Aspecte exterior d’aquesttemple, que ha estat objecte d’una restauració ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Mosoll, a la dreta de la Valirota, aigua avall de Das Mapa 36-10 217 Situació 31TDG068924 Mosoll és a 1 km d’Alp per la carretera local que es dirigeix a Bellver de Cerdanya, de la qual cal desviar-se per un trencall a màdreta en direcció N que mena directament a Mosoll, després d’haver fet uns 500 m RMAE Història La parròquia de Mosollo és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any…

Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’…

Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…

Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…

Situació Ruïnes del castell, seu d’una comanda templera, al cim d’un turó prop del poble d’Ascó ECSA - J Bolòs Aquest castell, que fou seu d’una comanda templera, és situat al cim d’un turó, sobre la població d’Ascó, damunt la riba dreta de l’Ebre Mapa 32-17 444 Situació 31TBF959618 Des de la part alta del poble, més amunt de la plaça de l’església, surt un corriol que, passant pel costat dels dipòsits d’aigua, porta en pocs minuts fins al cim del turó on s’alcen les restes del castell JBM Història Ascó ha gaudit de sempre d’una posició privilegiada, atesa la seva ubicació estratègica per al…

Situació Vista aèria de l’emplaçament del castell i de l’antiga parròquia de Sant Climent, que dominen el poble actual de Perarrua i el riu Éssera ECSA - J Todó El castell de Perarrua és situat damunt l’actual poble, en un contrafort de la serra, veritable penya-segat excavat verticalment per les aigües fluvials, amb un pendent que supera els dos-cents metres Al seu costat hi ha l’antiga església parroquial de Sant Climent Mapa 31-11 250 Situació 31TBG813836 Dels carrers del poble de Perarrua, situat al costat de la carretera que va de Graus a Benasc, surt una pista que, fent ziga-zagues,…

Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…

Situació El sector de Saderra, situat a l’esquerra del riu Ter, s’estén des del riu en direcció a la muntanya de Bellmunt i comprèn el terreny emboscat de la baga de l’Illa fins al coll de les Gargantes, la vall del torrent de Saderra i la planura situada vora el riu, on hi ha les masies més importants L’església de Sant Marcel de Saderra que, edificada sobre un tossal arran de la reconquesta, serví de centre parroquial als habitants del lloc, es troba a 620 m d’altitud, sobre els masos del Soler i Saderra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000,…