Resultats de la cerca

Situació Vestigis d’aquesta fortificació, situats al cim allargat del tossal sota el qual s’estén el poble de Montroig de Tastavins ECSA - J Bolòs El castell era situat al NW i damunt de l’actual població de Mont-roig de Tastavins, en un tossal acabat amb un planell allargat i força gran Aquest indret té una posició central en la plana solcada pel riu de Tastavins i pel seu afluent, la riera de Mont-roig Mapa 30-20 520 Situació 31TYL505197 El poble de Mont-roig és al costat de la carretera N-232 que va de Calaceit i d’Alcanyís cap a Fondespatla o al País Valencià Des del poble de Mont-roig,…

Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha de 15 a 29 escates gulars…

Els habitants dels països càlids solen meravellar-se de la comoditat i l’escalfor que troben als llits dels països freds, sobretot dels nòrdics la gelor temuda o el pes d’una imaginada muntanya de flassades són substituïts per una amorosa sensació de càlida lleugeresa Aquesta mirífica comoditat estava reservada temps enrere a unes minories privilegiades, ja que la majoria, en efecte, passava fred al llit Només uns quants gaudien aleshores del que actualment és un recurs comú els cobrellits aïllants i lleugers, tous i reconfortants Alguns són fets de fibres sintètiques, però els bons són una…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…

Situació Un aspecte de l’interior de l’església, malauradament avui convertida en pallissa F Tur Als afores de la vila de Peralada, vers el sud-est, hi ha el Mas de Sant Llàtzer el qual conserva, dins una pallissa situada a pocs metres de la casa, els vestigis de l’antiga església de Sant Llàtzer, envoltats totalment de les parets de la construcció moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG015841 El Mas de Sant Llàtzer és a la vora de la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, a mà dreta i uns 200 m abans d’entrar a la darrera vila esmentada JBH-MLIR Història El nom de Sant Llàtzer ja va fer…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

Situació Restes de la capçalera triabsidal d’aquesta església, totalment ensulsiada, amb l’absis central aprofitat com a capella del cementiri ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Sant Pere constitueixen la capella del cementiri de Salàs de Pallars, situat al sud-est del nucli urbà de Salàs JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG299757 Història La primera notícia que coneixem de l’església de Salàs data de l’any 1111, en què es documenta Dalmau, clergue de Salàs Entre 1237 i 1244 n’era capellà Ferrer de la Sala, i el 1292 n’era rector Pere Blanc El vicari de Salàs és inclòs en la…

Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…

Situació i presentació Limita amb els municipis d’Alió N, Bràfim E, Vilabella i Nulles S, Vallmoll SW, a més de Valls W S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella abans d’arribar a…

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…