Resultats de la cerca
Es mostren 798 resultats
element d’una òrbita

Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’…
Les ròsides
Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el…
Trastorns urinaris en el climateri
La reducció dels nivells d’hormones femenines també pot afectar els òrgans de l’aparell urinari, per diferents mecanismes per un efecte directe en els mateixos òrgans urinaris, o indirectament, a causa de l’afebliment dels músculs i lligaments que els mantenen en posició normal Com a resultat, no és estrany que apareguin trastorns urinaris, especialment perquè les diverses modificacions provoquen en conjunt una major susceptibilitat a sofrir-hi infeccions D’una banda, com que es produeix una reducció relativa de la grandària de la bufeta, la capacitat també es redueix, i això fa…
Control de l’augment de pes de les embarassades
En cadascun dels exàmens periòdics, hom considera fonamental de procedir a la determinació del pes de l’embarassada, per a comprovar que aquest augmenta dintre els límits normals per al temps de gestació L’augment de pes durant aquest període respon no tan sols al creixement del fetus i la placenta, sinó també a l’increment de pes d’algunes estructures pròpies de l’organisme matern, com ara el volum de sang També influeix en l’augment de pes el desenvolupament de les mames, que prepara l’alletament, i el creixement de l’úter mateix En conclusió, l’increment de pes durant la gestació es…
Els primers signes de l’embaràs
Fisiologia humana
Mitjançant un examen mèdic pot detectar-se una sèrie de signes útils en la diagnosi de l’embaràs Per poder-hi advertir aquests signes fàcilment, l’examen s’ha de realitzar passades dues setmanes a partir de la data prevista per a la regla, ja que abans de vegades són poc evidents Les primeres manifestacions poden observar-se en l’aspecte de la mucosa que recobreix la vulva, la vagina i el coll uterí Els canvis de la vulva es poden observar directament, però per a examinar la vagina i el coll uterí cal efectuar un examen amb valves o amb un espècul La mucosa s’hi troba més humida del que és…
Altres símptomes primerencs de l’embaràs
Fisiologia humana
A més de la falta de regla, la dona pot percebre altres canvis en el seu organisme, alguns dels quals apareixen precoçment, que poden ésser útils en la diagnosi d’un embaràs Un dels símptomes més característics és l’aparició de nàusees, que ja es poden donar en el primer mes, fins i tot abans de la primera falta Generalment es presenten, sobretot, a primera hora del matí, en llevar-se, però hi ha dones embarassades que en senten durant tot el dia Poden anar acompanyades de vòmits, però sovint només causen un malestar difús També és freqüent que es manifestin d’altres alteracions digestives,…
Càncer de trompes de Fal·lopi
Patologia humana
És anomenat càncer de trompes de Fallopi el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits de les trompes uterines, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per òrgans allunyats formant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de trompes de Fallopi és poc freqüent i representa menys del 0,5 % dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta…
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una…
Les poligalàcies
Constitueixen una família de grandària mitjana que comprèn gairebé un miler d’espècies agrupades en uns vuit gèneres Es pot considerar cosmopolita i inclou herbes anuals i vivaces, arbusts, i fins i tot petits arbres Les flors de les poligalàcies presenten una morfologia una mica especial Són zigomorfes i tenen tres bràctees a la base dels peduncles El calze és format per cinc sèpals, dos de grossos i amples amb aspecte de pètal i nervació ben visible i els altres tres, petits i poc vistents La corolla consta de tres pètals parcialment soldats en un tub, un dels quals, situat en…
Les rafflesiàcies
És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit destaca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina